El projecte de llei té 27 disposicions, però els debats sobretot se centren en dues: la regularització dels immigrants en sectors “estancats” que pateixen escassetat de mà d’obra i facilitar els procediments de deportació
L’esperat projecte de llei d’immigració va aterrar al Senat francès el passat dilluns 6 de novembre. Es va posposar diverses vegades i va atreure crítiques per part de tot l’espectre polític. El projecte de llei ve donat pel fet que molts immigrants il·legals continuen arribant a Lampedusa. També és degut a l’assassinat d’un professor per part d’un musulmà rus de 20 anys que havia crescut de ben petit a França. El govern es recolza en aquests esdeveniments per argumentar que el projecte de llei garantirà “la seguretat del poble francès”.
Les 27 disposicions tenen com a objectiu aconseguir un equilibri entre una millor integració dels estrangers a través del treball i facilitar al mateix temps la deportació dels immigrants. El ministre de l’Interior francès Gérald Darmanin, expressava el seu pensament amb aquesta frase: “sigues amable amb els bons, i dolent amb els dolents”.
Ara analitzarem una per una 9 de les 27 disposicions. Aquestes són les principals disposicions del projecte de llei que s’està debatent actualment:
1 – La regularització de treballadors indocumentats en sectors “estancats” que pateixen escassetat de mà d’obra
Aquesta és la mesura més controvertida del projecte. Es preveu la creació d’un permís de residència d’un any. I renovable per a treballadors estrangers en situació irregular en sectors sota pressió. Com per exemple la construcció, la restauració, l’hostaleria, l’assistència personal o fins i tot la logística.
Per obtenir el permís cal demostrar una presència contínua a França durant almenys tres anys. El permís no contempla el dret a la reagrupació familiar.
Una gran part de la dreta s’oposa a aquesta disposició, argumentant que conduiria a “atraure” encara més treballadors indocumentats. Davant d’aquests arguments, Gérald Darmanin va dir que estava disposat a comprometre’s amb algunes coses, però no a retirar el text.
2 – Permetre que determinats sol·licitants d’asil de “països d’alt risc” treballin des de l’inici de l’examen de la seva sol·licitud
Aquesta és una proposició que ha caigut una mica fora del radar. L’article 14 del text proposa que els sol·licitants d’asil de països d’alt risc (una llista de la qual s’estableix cada any) puguin treballar immediatament després de la seva arribada a França i la presentació del seu expedient a l’Oficina francesa d’asil (OFPRA).
La llista de països en qüestió no s’ha revelat, però hauria d’afectar principalment els afganesos. Ja que representen la nacionalitat més comuna que obté asil a França, segons Eurostat.
En l’actualitat, els sol·licitants d’asil no poden treballar durant els primers sis mesos de la seva sol·licitud d’asil mentre s’està examinant. De fet, aconseguir l’autorització de treball és extremadament difícil.
3 – Facilitar la deportació d’immigrants que representin una “amenaça a l’ordre públic”
El projecte de llei pretén facilitar el procés d’expulsió d’estrangers que presentin una “seriosa amenaça a l’ordre públic”, a través dels articles 9 i 10. Les associacions dels drets humans ja estan preocupades pel que el terme “seriós” pugui significar a nivell legal. Per al govern, el terme “seriós” és per als qui han comès actes punibles amb almenys deu anys de presó.
El projecte de llei també vol establir proteccions que eximeixen alguns dels avisos de deportació (OQTFs). La llei actualment prohibeix la deportació de:
- Un estranger que va arribar abans dels 13 anys en sòl francès.
- Una persona que hagi residit regularment a França durant més de deu anys.
- Els pares d’un nen francès.
- Estrangers casats durant almenys tres anys amb una persona francesa.
El projecte de llei també proposa la retirada automàtica de la seguretat social i la provisió d’atur d’estrangers sotmesos a un avís de deportació.
4 – Forçar als països d’origen a reclamar immigrants deportats
El govern francès vol modificar l’ajuda al desenvolupament als estats estrangers que són reticents a emetre passis consulars. O fins i tot restringir l’assignació de visats als nacionals d’aquests estats.
Aquests “passis consulars” són essencials per permetre l’expulsió d’un estranger subjecte a un avís de deportació. Correspon al país d’origen expedir aquest document a l’estat que desitgi deportar a algú.
5 – Retirada dels permisos de residència per “incompliment dels principis de la República Francesa”
L’article 13 del projecte preveu “fer possible la denegació, retirada o no renovació de determinats permisos de residència” en cas d’incompliment dels “principis de la República”. Inclosa la igualtat de gènere, la llibertat d’orientació sexual, el respecte al laïcisme, la llibertat d’expressió o fins i tot els símbols de la República.
6 – Fer obligatori el domini bàsic de la llengua francesa per obtenir un permís de residència
El govern francès vol condicionar l’obtenció d’un permís de residència de diversos anys a un nivell mínim de francès. Avui dia, els permisos de residència s’expedeixen amb la condició d’haver seguit l’aprenentatge francès en el marc d’un contracte d’integració republicana (CIR) proporcionat per l’OFII (Oficina Francesa d’Immigració i Integració), però sense cap competència final requerida.
Els senadors van afegir el requisit de realitzar un examen cívic, amb preguntes relacionades amb la cultura i la història franceses. No obstant això, ja s’exigeix un nivell mínim de francès perquè es concedeixi un permís de residència de 10 anys i l’obtenció de la nacionalitat francesa.
7 – Eliminació de l’ajuda mèdica estatal a immigrants
Aquest és un altre punt de tensió dins del govern. El ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, va dir que estava considerant “eliminar” l’accés a l’ajuda mèdica estatal (AME) per transformar-la en “ajuda mèdica d’emergència”, amb condicions molt més estrictes.
L’AME (Ajuda Mèdica Estatal) ha estat durant molt de temps un objectiu de la dreta i de l’extrema dreta. L’acusen de costar massa, i de generar immigració il·legal, perquè és un benefici que no s’ofereix en molts dels països d’origen dels immigrants que arriben a França —actualment costa 1.200 milions d’euros anuals per a un total de 400.000 beneficiaris—.
No obstant això, el pressupost de l’AME representa menys de l’1% de les despeses sanitàries cobertes per l’assegurança estatal de salut (200.000 milions d’euros).
Per a les ONG, els immigrants indocumentats són una població prioritària pel que fa a la salut pública. Limitar el seu accés a l’atenció tindria la conseqüència directa de conduir a una deterioració del seu estat de salut, però també en general, acabaria sent perjudicial per a la salut de tota la població.
8 – Restringir la reunificació familiar
Per portar la seva família a França, un estranger legal hauria de tenir almenys 24 mesos de presència en sòl nacional, en comparació amb els 18 actuals. Un cert nivell d’ingressos també formaria part dels criteris sol·licitats pels senadors, així com la pertinença al sistema d’assegurança sanitària.
9 – Augment de les multes als ocupadors culpables d’emprar treballadors indocumentats
El govern planeja augmentar les multes per als ocupadors que contracten immigrants indocumentats. “L’import màxim de la multa és de 4.000 € i es pot aplicar tantes vegades com treballadors hi hagi afectats per la vulneració”. L’import es pot duplicar si la infracció es repeteix en un termini de dos anys.
D’altra banda, els articles que van del 14 al 18 fan referència a l’explotació d’immigrants amb sancions per a contrabandistes, caps de barris marginals o líders de bandes que exploten migrants.
