“Ja no serà possible esdevenir francès si un no és fill de pares francesos” deia el ministre de l’Interior francès el passat 11 de febrer (BFMTV). La suspensió de l’ius solis es limitarà a l’illa de Mayotte, departament d’ultramar francès situat entre Madagascar i Moçambic, on un 97% de la població és musulmana.
Mayotte resta totalment paralitzada des del 22 de gener per manifestants de col·lectius ciutadans que reclamen mesures contra la inseguretat i la immigració descontrolada. Demanen l’expulsió dels refugiats africans acampats en un camp de refugiats improvisat per a que parin la delinqüència i els enfrontaments. El ministre de l’Interior s’ha desplaçat a La Mayotte per resoldre la crisi, anunciant l’evacuació total del camp de refugiats, afegint: “Els refugiats que hagin obtingut asil podran ser repatriats a França” (BFMTV). També s’activarà un protocol “cortina de ferro” amb ràdars per impedir el pas de pateres.
L’esquerra, en contra
L’esquerra ha atacat la mesura: «L’enderrocament dels nostres valors per part d’un president de la República que va per davant de l’extrema dreta» diu una diputada ecologista al Parlament Europeu.“Un qüestionament dels nostres principis i dels nostres drets fonamentals”, denunciava una diputada de França Insubmissa (La France Insoumise), el partit d’esquerres més votat. “L’ius solis no és negociable”, declara el líder dels socialistes a l’Assemblea Nacional. Mentrestant, els col·lectius ciutadans de La Mayotte anuncien que seguiran manifestant-se. “Els que arriben aquí estan cuidats, els donem allotjament. Corre la veu i altres immigrants s’atreveixen a venir a Mayotte” declarava una dona de Mayotte a France24 (7:25).
Què és l’ius solis?
L’ius solis és el criteri teòric en què s’inspiren per atorgar la nacionalitat Estats com França, Espanya, Alemanya o Estats Units. Sota l’ius solis, una persona nascuda al territori d’un país en principi té dret a la ciutadania del país. Així, un immigrant a Espanya, per obtenir la nacionalitat, ha d’acreditar 10 anys de residència, que són 5 anys en cas de refugiats, i 2 anys si vénen de Llatinoamèrica i alguns altres països privilegiats, i ha de demostrar un nivell d’integració i bona conducta (Article 21, Llei 18/1990). Els seus fills, fins i tot si els pares són immigrants il·legals, han d’acreditar sols un any de residència, en contrast amb els 10 del seu propi pare. Aquesta és l’aplicació concreta de l’ius solis a l’Estat espanyol.
El criteri alternatiu seria l’ius sanguinis, que assigna la nacionalitat només als fills dels qui tenen la nacionalitat. Aquest criteri és en el que s’inspiren Islàndia, Noruega, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Bèlgica…
Els últims anys, Estats que abans aplicaven l’ius solis s’han fet enrere i han endurit les condicions per obtenir la nacionalitat. Índia el 2004 posa com a requisit que els dos pares siguin indis, el Regne Unit només dóna la nacionalitat als nascuts després de 1983 si tenen un parent britànic i Austràlia va abandonar l’ius solis el 1986. A França, aquest canvi ha obert un debat sobre si retirar completament l’ius solis a tot el territori nacional.
