Pilar Vallugera ha assegurat en una compareixença al Congrés dels Diputats que cal atacar els catalans tinents de propietats privades «sense esforç». Amb un to de befa, la mateixa diputada d’ER ha assegurat que la propietat privada no té legitimitat quan no s’ha obtingut per l’esforç del treball, fent clara referència a les propietats obtingudes per herència.
«Hem d’atacar la gent que, pobreta, posseeix propietat privada i ha comprat un pis per…? Home, i tant que sí (…)» assegura Vallugera, i continua: «Els pisos no són per obtenir rendes que no vinguin del treball.»
La republicana també ha dit que el lloguer mitjà a Barcelona es troba per sobre del salari mínim interprofessional. Segons dades d’habitatge.gencat.cat, el lloguer promig anual del 2023 en 7 dels 10 districtes a Barcelona no supera l’SMI que és de 1134 euros al mes.
Tot i la narrativa de la diputada, els experts en matèria econòmica han reiterat en moltes ocasions que intervenir la propietat privada pot desincentivar les inversions immobiliàries, ja que els inversors podrien témer que les seves propietats siguin objecte d’expropiació en el futur. La manca d’inversió provocaria, a llarg termini, una escassetat d’habitatges, i una pujada dels preus, sense, en cap cas, solucionar el problema de l’alça del lloguer, sinó empitjorant-lo. A més de les repercussions econòmiques, les mesures que proposa Vallugera podrien generar preocupacions sobre la seguretat jurídica i la protecció dels drets de les persones propietàries. Concretament, atempten contra el capítol segon, secció 2 dels drets i deures dels ciutadans, article 33, punt 1 de la Constitució de l’Estat, que reconeix el dret a la propietat privada i l’herència.
Les declaracions de la diputada d’ER es produeixen en un context amb els preus del lloguer disparats, i Pilar Vallugera ho atribueix directament al caprici dels propietaris catalans de jugar a invertir amb l’habitatge dels ciutadans.
Acusar els propietaris de ser els culpables de l’augment dels lloguers és inexacte. La causa de l’augment dels preus dels lloguers és multifactorial i atén, per exemple, a variables com la manca d’oferta en el parc d’habitatge, la progressiva rehabilitació urbana d’algunes àrees amb la revalorització d’aquestes, o la demanda elevada d’habitatge.
Doncs, les afirmacions de la diputada manquen de fonament econòmic i s’adrecen amb un cert furor populista. La qüestió dels preus a l’alça del lloguer és molt complexa, i tot i que la regulació en determinades zones molt tensionades pot ser positiva per evitar l’especulació desenfrenada, la intervenció de l’Estat espanyol en les propietats obtingudes, a través del que Vallugera anomena «sense esforç», seria del totalment contraproduent, i ataca el dret inalienable a la propietat privada i la lliure elecció dels catalans.
