La votació per reconèixer el català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea va ser posposada ahir dimarts després que el govern espanyol retirés la proposta davant la falta de suport necessari entre els estats membres. La decisió es va prendre durant la reunió del Consell d’Afers Generals celebrada ahir a Brussel·les, on almenys deu països van expressar dubtes legals, financers i tècnics sobre la iniciativa.
La proposta, presentada pel govern espanyol el setembre de 2023 com a part d’un acord amb Junts per Catalunya, preveia una implementació progressiva de les llengües cooficials i assumia els costos econòmics derivats, estimats en 132 milions d’euros. Tanmateix, diversos estats membres, incloent-hi Finlàndia, Suècia, Àustria, els països bàltics, França i Croàcia, van manifestar preocupacions sobre les implicacions legals i financeres de la mesura, així com el temor que establís un precedent per a altres llengües minoritzades.
El ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va destacar que set països encara requereixen més temps per analitzar la proposta i va afirmar que el camí cap a l’oficialitat és «irreversible». Per la seva banda, Junts per Catalunya va lamentar el retard però va evitar criticar el govern espanyol, atribuint la demora a maniobres del Partit Popular, al qual acusen de boicotejar el procés.
La votació, que requereix la unanimitat dels 27 estats membres, es reprendrà en la pròxima reunió del Consell d’Afers Generals de la UE, programada per al 24 de juny. Els països que es mostraven favorables a votar a favor de la oficialitat del català eren Portugal, Irlanda, Bèlgica, Dinamarca, Hongria, Eslovènia i Romania, a més d’Espanya.
