Una trentena de feixes d’argilaga es van cremar per il·luminar l’Encesa de l’Arbre de Nadal de Porrera
El passat 30 de desembre de 2023 es va celebrar la quarta edició de l’Encesa de l’Arbre de Nadal de Porrera, un petit municipi del Priorat. Una tradició que, parlant amb la gent del poble, descobrim que neix de l’impediment de realitzar els pessebres vivents durant la pandèmia. Així doncs, aprofitant una de les vinyes més properes al poble, nasqué la idea d’il·luminar aquesta i simular un arbre de Nadal de foc. L’acte, sense estar gens massificat, va durar al voltant de dues hores, i acabà amb un sopar de germanor entre músics i participants.
L’argilaga és la peça central de l’esdeveniment. Coneguda per ser una planta que creix en abundància per la zona, s’utilitza gràcies a la seva capacitat de pair molt bé el foc. A més, pot aguantar-lo més temps que no pas altres plantes de l’estil. Per tant, les nombroses feixes que es van encendre a Porrera, eren formades principalment per la famosa argilaga.
L’Encesa de l’Arbre arrencava des de la plaça de Catalunya, a les 19:30 de la tarda, després del discurs de l’alcalde. Seguidament, un llarg feix d’argilaga guiava el camí tant als espectadors com als participants, amb l’acompanyament d’uns músics que tocaven cançons com «Visca la claror del foc». El grup musical era format per un flabiol i tamborí, un sac de gemecs i un timbal.
La flama creuava el poble i era seguida per la centena de persones que gaudien d’una freda tarda amb la il·lusió de veure l’espectacle píric. En arribar a la cruïlla del camp de futbol, els espectadors es van desviar cap aquest mentre una trentena de persones seguien la flama que ja pujava serpentejant la vinya. A mesura que aquests anaven ascendent, es situaven entre dues fogueres que marcaven la silueta de l’arbre de Nadal. En aquests espais, cada participant hi tenia dues xarxes metàl·liques en forma de pilota amb argilaga per cremar dins. Aquestes eren les que farien girar al voltant del seu cos gràcies a una curta barra de ferro lligada amb un filferro.
A les vuit en punt, el feix arribava al punt més alt de la vinya, i l’arbre s’encenia màgicament. Les fogueres eren enceses en sentit ascendent, i els participants anaven cremant les seves respectives boles d’argilaga. Les vistes des del camp de futbol eren impactants i meravelloses alhora. Un silenci sepulcral era trencat pel so de la música, que es sentia a tot arreu de la vinya. Les boles d’argilaga cremaven amb força i rotaven amb velocitat al voltant dels homes i dones distribuïts al llarg del turó on és situada la vinya. El foc de les fogueres cremava amb força i mantenia en calent als atrevits que feien girar les boles de foc.
Un cop les dues xarxes, que cada participant disposava, s’apagaven, emprenien de nou el camí cap al poble. Mitja dotzena de llargs feixos d’argilaga que cremava, tornava a guiar als porrerencs cap al pont vell que travessa el sec riu de Cortiella. Un cop al riu, les mateixes persones que feien girar les boles d’argilaga a la vinya, també ho farien al Cortiella. Unes grans fogueres, ben alineades, separaven als participants que al ritme de la música tornaven a fer girar amb ganes l’argilaga que cremava. La filera de fogueres s’estenia pel riu, i des de dalt el pont, la gent observava com acabava un dels espectacles pírics més impressionants de la província.
Fou llavors quan un sector dels participants de l’Encesa de l’Arbre, es van reunir prop del pont vell per posar punt final a l’acte amb un gran sopar. Es va servir pa torrat acompanyat de diverses carns com llonganissa, botifarra negra o xistorra. A més, una exquisida selecció de vins, populars per la comarca, varen ser servits als convidats. Porrerencs i visitants es fonien en converses diverses i compartien la calentor d’una nova foguera per combatre el fred present d’inici a fi de la celebració, encara gens massificada.
Notícia de Pau Caballé
