L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat en una comissió, a proposta d’ERC, un pla per “preparar la ciutat” davant l’arribada de refugiats palestins provinents de Gaza. La iniciativa d’ERC, impulsada per la regidora Rosa Suriñach, ha rebut el suport de Junts, ERC, PSC Comuns.
ERC justifica la proposta recordant experiències passades, com el Districte 11 amb Sarajevo als anys 90 o l’acollida d’ucraïnesos després de la invasió russa. Segons Suriñach, Barcelona ha de fer un pas endavant i posar-se a disposició de famílies palestines que ja viuen a Catalunya, per tal de facilitar l’evacuació dels seus parents i concedir-los permisos automàtics de residència i treball, visats exprés i allotjament municipal.
El pla aprovat, a més, demana replicar mecanismes com els que es van aplicar amb els ucraïnesos: circuits exprés d’acollida, cursos de català, inserció laboral, allotjament temporal en centres municipals i suport psicològic. Tot plegat, sota la idea de convertir Barcelona en una “ciutat refugi” de referència.
Tanmateix, la iniciativa desperta recels i crítiques. En primer lloc, perquè ERC exigeix equiparar el cas ucraïnès amb el palestí, tot i que les circumstàncies polítiques, socials i de seguretat són completament diferents. En segon lloc, perquè imposa al conjunt dels barcelonins un esforç econòmic i de recursos municipals en un moment de màxima pressió sobre serveis bàsics com l’habitatge, la sanitat i l’educació.
El que es presenta com un “gest humanitari” amaga també un clar component ideològic: utilitzar Barcelona com a altaveu internacional contra Israel i reforçar el relat del processisme d’esquerres alineat amb el món pro-palestí i pro-islàmic. Però aquesta estratègia planteja un important interrogant: fins a quin punt la ciutat pot assumir una nova onada migratòria sense agreujar encara més els problemes de convivència i col·lapse de serveis? A més, com es podrà assegurar que entre els refugiats no hi hagi militants i simpatitzants del terrorisme islàmic de Hamàs i la Jihad Islàmica?
