Les eleccions europees que se celebren el juny d’aquest any podrien ser una victòria fulgurant per les forces nacionalistes que volen protegir Europa de l’allau migratòria. Una enquesta publicada per l’European Council of Foreign Relations, indica que, a les properes eleccions al Parlament Europeu, els partits anti-immigració sumarien 184 escons, un 25% dels parlamentaris europeus. Això els col·locaria per davant del Partit Popular Europeu, amb 178 escons, i dels Socialdemòcrates, amb 131. La dreta que aposta per un canvi radical de la política migratoria europea, guanyaria 59 escons, i la caiguda més gran seria la dels liberals Renovar Europa, que perdrien 15 dels seus 101 escons. El centredreta i l’esquerra populista creixerien lleugerament, mentre que els Socialdemòcrates i els verds retrocedirien una mica. El centredreta i els partits anti-immigració sumarien majoria per primera vegada. Per conèixer a fons la metodologia de l’enquesta, cliqueu aquí (enllaç en anglès).
L’European Council of Foreign Relations és un think tank formalment deslligat de la Unió Europea, dirigit per figures políticament moderades. Tanmateix, mai es pot descartar que existeixin interessos darrere la publicació d’aquesta enquesta.
La dreta anti-immigració europea es troba dividida en dos partits: Identitat i Democràcia (ID) i Conservadors i Reformadors Europeus (ECR), sense comptar Fidesz, que governa Hongria, i que, des que va ser expulsat del Partit Popular Europeu s’ha quedat sense partit europeu. Les diferències entre ID i ECR són més de lideratges que ideològiques. Generalment, l’ECR té presència als països on ID no, i a la inversa, de manera que mai es poden treure votants, perquè no competeixen electoralment. La gran excepció és Itàlia, on Matteo Salvini (ID) va perdre les darreres eleccions enfront Georgia Meloni (ECR). Vox és membre d’ECR, i Marine Le Pen, d’ID. Al Parlament Europeu, Junts no té partit europeu, i ERC forma part dels verds.
La mort del cordó sanitari?
Pactarà el centredreta (PPE) i els partits nacionalistes? En general aquests partits tenen dificultats per influir en la política, perquè la resta de partits els imposen un cordó sanitari, posposant el debat sobre la immigració. A Suècia, els Demòcrates Suecs (anti-immigració) van aconseguir trencar el cordó sanitari el 2022 només després de ser el segon partit més votat de Suècia amb un 20,5% dels vots, passant per davant de liberals, democristians i moderats. Malgrat tot, són aquests tres partits els que governen, i els Demòcrates Suecs no tenen ni un ministre.
Els partits nacionalistes han sigut molt crítics amb el projecte de la UE, arribant a exigir referèndums per a que els seus països sortissin de la UE. És una postura que han anat suavitzant, potser per la seva impopularitat, com és el cas de Le Pen, els Demòcrates Suecs. També hi ha Georgia Meloni, que mai ha promogut l’Italexit. Per contra, l’AfD a Alemanya i Geert Wilders a Holanda mantenen el referèndum com a proposta electoral. Sigui com sigui, tots aquests partits critiquen la UE i el poder de la burocràcia de Brussel·les. Això dificulta, lògicament, que puguin pactar amb el que fins ara ha estat l’establishment Parlament Europeu.
El líder del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, de la CSU bavaresa, deia en una entrevista el maig de 2023: «Estem sonàmbuls en una altra crisi migratòria», però també «No col·laborarem amb extremistes d’extrema dreta… Tothom que sigui soci del PPE ha de complir tres criteris bàsics: han de ser proeuropeus, han de ser pro-Ucraïna i han de ser pro-Estat de dret. Això exclou la cooperació amb Le Pen a França, amb l’AfD, a Alemanya i amb el PiS a Polònia».
Només sabrem què passarà fins després de les eleccions d’aquest juny. Serà la fi del cordó sanitari a nivell europeu? Potser no, malgrat la victòria electoral: els debats que aquests partits volen posar sobre la taula, sobretot el de la immigració, són tabú entre els partits tradicionals, i especialment a la UE. No obstant això, sembla que s’apropa el dia en què la Unió aparti els tabús i abordi la qüestió migratòria.
