Eus és un petit vilatge del Conflent d’uns 400 habitants on, com a la resta de la Catalunya del Nord, encara hi ha gent que parla en català, el transmet de pares a fills i s’estima la cultura, la llengua i la Nació catalanes.
En Quim Masferrer del programa de TV3 «El foraster» va visitar el Conflent fa uns mesos, al voltant de la diada de Sant Joan, i uns dels vilatges que va visitar va ser Eus. Allí hi va parlar amb en Felip i amb el seu fill. En Felip i el seu fill són pagesos i treballen la terra en un entorn privilegiat. Tanmateix en Felip va explicar al «foraster» unes experiències ben tristes pel que fa la llengua catalana i com els colonitzadors francesos han fet mans i mànigues per fer-la desaparèixer dels comtats catalans del nord dels Pirineus.
En Felip va explicar com de petit, a l’escola, els mestres francesos castigaven els mainatges catalans si s’atrevien a parlar en català a l’escola. Hi havia tota mena de càstigs a les criatures, també càstigs físics, maltractaments físics per desincentivar els mainatges de fer servir la llengua dels seus pares i dels seus padrins.
En Felip va explicar que hi havia una placa a l’escola que, en llengua francesa, deia el següent: «Tingueu les mans netes i parleu francès». També obligaven els alumnes a escriure cinquanta i cent vegades en un paper «jo no parlaré pas en català a l’escola».
«Jo sóc pas de la generació qui més ha patit, et, els meus avis han patit força força més que jo», explicà en Felip. Als seus avis «de vegades els feien posar de genolls sobre una buscalla, un tros de llenya asclat, deu minuts o un quart d’hora». I tot plegat perquè no parlessin en català.
Va ser mitjançant aquests càstigs a diverses generacions de catalans del nord, així com amb la prohibició legal que les institucions s’expressessin en català i la immigració massiva de francesos i altres forasters que l’estat francès va aconseguir de convertir la llengua catalana a la Catalunya del Nord en una llengua arraconada i que els mateixos autòctons amb prou feines fan servir. Un avís per als catalans del sud dels Pirineus.
Tanmateix, gràcies a en Felip, a la gent del casal català del Conflent, l’escola Bressola, Ràdio Arrels i tantes altres entitats de defensa de la catalanitat que a la Catalunya del Nord la catalanitat encara és viva.
