Els premis Gaudí de Cinema s’han convertit en la reivindicació de la no catalanitat, o bé en la negació de la catalanitat. Molts catalans vam quedar estupefactes escoltant ahir el discurs d’Eduard Sola, guanyador del premi al millor guió, pel film «Casa en flames». La seva reivindicació del xarneguisme («a casa som orgullosament xarnegos») és precisament la negació de tot allò que representa que defensava. Si realment s’hagués produït una integració de la immigració castellana Eduard Sola ahir no hauria reivindicat cap altra cosa que Catalunya i la catalanitat. Que hagi hagut de reivindicar un xarneguisme que només defensa l’espanyolisme més ultra vol dir que, com a mínim, aquest senyor sent un autoodi molt important cap a la catalanitat. A més d’aquesta apologia del neolerrouxisme, Sola, al final del seu discurs, va fer una altra apologia, aquest cop d’un immigracionisme babau, quan digué que «seguim acollint als de fora amb els braços oberts i veurem com d’aquí a uns anys escriuran grans històries catalanes», cosa bastant difícil de creure si veiem com la immigració que ens arriba, lluny d’integrar-se a la catalanitat la rebutja i acaba parlant en castellà.
D’altra banda, la cerimònia d’ahir va ser l’escenari de dos moments vergonyosos més. En primer lloc, Joana Vital, la néta del protagonista real de la història del film guanyador, «El 47», va fer un discurs en què negà que a Catalunya hi hagi cap procés de substitució lingüística, tot afirmant que «el meu avi era extremeny, de Valencia de Alcántara i parlava en castellà. La meva àvia era catalana, d’Espluga de Francolí i mai van tenir cap problema a comunicar-se en català i castellà, i portar-se bé. Per tant, ja m’heu entès. Si tu vols comunicar-te, no hi ha cap problema». O sigui, ella veu normal que el seu avi parlés només en castellà tot i que vivia a Catalunya i la seva dona era catalana.
Finalment quan la catalana Mar Coll i la veneçolana Valentina Viso van pujar a recollir el premi al millor guió adaptat la primera va fer el seu discurs en català però quan va parlar de la seva companya i amiga ho va fer en castellà. Ho va fer perquè Viso, de 41 anys d’edat i escolaritzada en català a Catalunya, no parla ni una paraula de català. I així ho va demostrar quan va fer el discurs en castellà sense ni immutar-se. Mar Coll va demostrar la seva submissió lingüística i Valentina Viso el seu menyspreu a la llengua catalana.
El més greu és que tant Eduard Sola, com Joana Vital, com Mar Coll, com Valentina Viso, van rebre forts aplaudiments dels assistents, els quals formen part d’un món del cinema català que sembla que hagi perdut l’enteniment, i no vulgui defensar la llengua, la cultura i la nació catalanes. Tot plegat en uns premis que porten el nom d’un genial artista català que sempre va parlar en català i no va voler parlar mai en castellà i que per aquest motiu va arribar a ser detingut per la policia espanyola. Un petit detall que al guionista de «Casa en flames» o a la néta del protagonista de la història de «El 47» van passar per alt.
Només amb el foment de l’autoestima dels catalans a través de l’amor i el coneixement de la seva llengua, la seva cultura, la seva història i la seva Nació aconseguirem que els premis Gaudí del futur siguin un far de catalanitat.
