Les representacions teatrals dels Pastorets són una de les tradicions escèniques més emblemàtiques de Catalunya durant el temps de Nadal. Es tracta d’obres que combinen elements religiosos i populars: la narració de l’adoració dels pastors al nen Jesús, la lluita entre àngels i dimonis i episodis costumistes que barregen humor i reflexió sobre la condició humana. Aquestes escenes tenen arrels molt antigues en les celebracions litúrgiques nadalenques medievals, quan s’escenificaven dins les esglésies textos sagrats que rememoraven el naixement de Crist. Amb el temps es van secularitzar i es van convertir en espectacles populars que perviuen i evolucionen fins avui.
Els Pastorets de Folch i Torres
El punt d’inflexió que va consagrar els Pastorets com a fenomen cultural català va arribar amb Josep Maria Folch i Torres (1880-1950). El 24 de desembre de 1916, Folch i Torres va estrenar al Coliseu Pompeia de Barcelona la seva versió titulada Els Pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús, amb música d’Antoni Català i escenografia de Salvador Alarma. L’obra va tenir un èxit immediat i ràpidament es va convertir en un referent per a moltes representacions teatrals nadalenques arreu del país.
Aquest text va ser decisiu perquè, a diferència d’altres versions més locals o litúrgiques d’èpoques anteriors, combinava amb una gran habilitat elements religiosos, dramàtics, còmics i espectaculars. El protagonista central no només era el misteri del naixement de Jesús, sinó també personatges populars com els pastors Lluquet i Rovelló i les peripècies amb dimonis i àngels que entretenen i commouen el públic. Aquest equilibri va fer que l’obra fos fàcilment adaptable per a grups amateurs i professionals, i que es representés de manera continuada durant dècades.
La influència de Folch i Torres va ser reconeguda per figures de la cultura catalana, que el consideraven “el veritable mestre” en aquest gènere teatral. El seu text ha estat adaptat i reescrit per molts col·lectius, però la seva estructura i esperit bàsics continuen essent el model sobre el qual es fonamenten la majoria de representacions de Pastorets.
Les versions locals dels Pastorets. El cas de Blanes
La popularitat de l’obra de Folch i Torres va impulsar la creació de múltiples versions locals de Pastorets en pobles i ciutats de Catalunya. Grups de teatre amateur, parròquies, casals culturals i entitats juvenils van començar a adaptar el text original o a escriure les seves pròpies versions per reflectir tradicions i sensibilitats locals. Aquest fenomen va fer que els Pastorets es convertissin en un element de cohesió comunitària, amb característiques particulars en cada lloc però sempre connectats amb el rerefons del text clàssic.
Un bon exemple d’aquesta personalització local són les representacions que es fan en algunes viles i ciutats d’ençà de principis o mitjans del segle XX, on, tot i seguir la gran estructura bàsica de l’argument tradicional, s’hi afegeixen personatges i gags propis de la cultura popular de cada lloc. Això ha fet que els Pastorets no siguin només una representació artística sinó un autèntic fenomen social i cultural que s’ha transmès de generació en generació.
A diferència de la majoria de localitats catalanes que segueixen directament l’obra de Folch i Torres, Blanes va desenvolupar una versió pròpia d’aquesta tradició teatral: els Pastors i Misteris. Escrita pel poeta local Pere Puig i Llensa l’any 1929, aquesta obra es va estrenar aquell mateix any i és considerada un clàssic del Nadal blanenc.
Els Pastors i Misteris presenten una estructura teatral en vers dividida en diversos episodis, amb música original composta per mossèn Joan Batlle. L’obra combina elements còmic-dramàtics amb el relat del naixement de Jesús i ha esdevingut una de les celebracions nadalenques més arrelades a Blanes, representant-se de forma continuada fa gairebé un segle.
Al llarg dels anys, els Pastors i Misteris han evolucionat i experimentat noves versions i adaptacions, però sempre mantenint el seu caràcter distintiu i la participació activa dels blanencs. És un exemple de com una tradició inspirada en el model de Folch i Torres pot desenvolupar-se de manera original i fortament identificada amb una població concreta.
