Els partits processistes i els espanyolistes van rebutjar ahir una moció presentada al Parlament de Catalunya per Aliança Catalana que proposava declarar l’Emergència Demogràfica al país i impulsar un conjunt de mesures per revertir la baixa natalitat. La iniciativa va quedar aïllada amb el suport exclusiu del grup proposant i el vot en contra de tots els altres partits de la cambra. Només VOX va votar a favor d’algun dels punts de la moció, de la mateixa manera que un diputat desconegut de Junts per Catalunya, que a nivell individual també va votar a favor d’un dels punts de la moció.
La moció partia del diagnòstic que Catalunya travessa una crisi demogràfica greu i estructural, que el text definia com una amenaça existencial per a la continuïtat nacional, la cohesió social, l’economia i la sostenibilitat de l’estat del benestar. Segons Aliança Catalana, l’element central d’aquesta crisi és la baixíssima natalitat entre la població amb nacionalitat no estrangera, molt per sota del llindar de reemplaçament, fet que interpretava com un procés de substitució demogràfica amb impacte directe sobre la llengua i la identitat catalanes.
El document criticava durament les polítiques públiques de les darreres dècades en àmbits com l’habitatge, la fiscalitat, el mercat laboral i els serveis socials, que qualificava d’antinatalistes. També qüestionava el recurs a la immigració massiva com a mecanisme per compensar la baixa natalitat, considerant-lo un model contraproduent que genera dependència de mà d’obra de baixa qualificació i una major pressió sobre els serveis públics.
En l’àmbit polític i institucional, la moció defensava que la manca de sobirania de Catalunya impedeix desplegar una política demogràfica pròpia i vinculava la capacitat de governar la demografia amb la necessitat de disposar d’eines d’estat, incloent-hi l’aplicació de la Declaració Unilateral d’Independència. També proposava restringir l’accés als serveis públics gratuïts i a les prestacions socials a les persones amb residència legal, continuada i arrelament acreditat, així com rebutjar que el veïnatge civil català es reguli des del Codi Civil espanyol.
La iniciativa abordava igualment les conseqüències de l’evolució demogràfica sobre el sistema de pensions, que considerava estructuralment insostenible a causa de l’envelliment de la població i la reducció de la població activa, i reclamava reformes profundes en lloc de recórrer a immigració de baixa productivitat.
Com a proposta central, Aliança Catalana instava el Govern a decretar l’Emergència Demogràfica i a elaborar un Pla Nacional de Recuperació Demogràfica amb objectius explícits d’augment de la fecunditat. El gruix de les mesures se centrava en la promoció de la família, especialment de les famílies nombroses catalanes, mitjançant incentius fiscals, prioritat en l’accés a habitatge i serveis, bonificacions en educació, transport i cultura, polítiques laborals de conciliació i incentius per al repoblament de municipis rurals.
La moció també proposava campanyes culturals i educatives per fomentar els matrimonis o unions estables i la paternitat a edats més joves, amb un paper destacat dels mitjans públics, així com una reforma profunda del sistema de pensions per part de l’Estat.
Malgrat l’abast de les propostes, la iniciativa va ser rebutjada àmpliament pel Parlament. Sobta el rebuig a la moció per part de Junts, un partit suposadament independentista i que, a priori, hauria d’estar d’acord amb les mesures proposades per la moció presentada per Aliança Catalana.
