El Moviment per l’Autodeterminació de la Cabília (MAK) va anunciar una declaració unilateral d’independència de la Cabília en una cerimònia celebrada a París el 14 de desembre de 2025. L’acte, prohibició inclosa per autoritats franceses al principi, va tenir lloc en un espai privat amb la presència de centenars de militants i simpatitzants, i va concloure amb Ferhat Mehenni com a president del que van batejar com la “República Federal, Secular i Democràtica de Cabília”.
Tot i l’atmosfera solemne, cal subratllar que aquesta declaració té un valor altament simbòlic: cap estat reconeix formalment aquesta independència, i l’esdeveniment, més que un canvi legal o geopolític concret, forma part d’un estratègia per col·locar la qüestió cabilenca al centre del debat internacional sobre autodeterminació.
Identitat i història
La Cabília és una regió muntanyosa al nord-est d’Algèria predominantment habitada pels cabilencs, una comunitat amaziga (berber) amb una cultura, llengua i història pròpies. Al llarg de segles han resistit diverses formes d’integració o assimilació —primer durant les conquestes romanes i islàmiques, després sota dominació francesa— cultivant un sentit ferm d’identitat ètnica.
Després de la independència algeriana de França (1962), molts cabilencs van sentir que el govern central àrab d’Algèria no reconeixia ni respectava plenament la seva llengua ni la seva cultura. La repressió sistemàtica va aflorar de manera dramàtica durant la Primavera Negra del 2001, quan protestes massives dels nacionalistes cabilencs van ser reprimides per la violència de l’estat, deixant centenars de morts i ferits. Aquest va ser un moment clau per al naixement del MAK, inicialment defensant l’autonomia però evolucionant cap a l’independentisme.
Ferhat Mehenni, fundador i actual líder del MAK, ha insistit que la Cabília és un poble amb dret a l’autodeterminació, i que l’estat algerià és percebut per molts seguidors com un “poder colonitzador” que, es nega a acceptar aquesta identitat diferent i reprimeix les llibertats fonamentals de la població cabilenca.
La lluita contra l’ocupació algeriana i el colonialisme àrab
Per als líders del MAK, l’ocupació algeriana és també vista com una forma de colonialisme modern. Per ells el règim d’Alger, fortament centralitzat i amb una ideologia estatista arabitzant, ha reprimit les expressions polítiques i culturals amazigues cabilenques, tot promovent una unitat nacional que, segons ells, oprimeix la Cabília. El moviment categoritza aquesta dinàmica com un tipus de “colonialisme àrab”, en què el poder estatal imposa una hegemonia lingüística i cultural que no reflecteix la diversitat interna real d’Algèria.
Ferhat Mehenni i el suport a Israel
Un dels aspectes més comentats i controvertits del discurs de Mehenni és el seu ferm suport explícit a Israel. En entrevistes, Mehenni ha establert paral·lelismes entre la lluita del seu poble per l’autodeterminació i la història del poble jueu i l’exemple d’Israel. Ha parlat de respecte per l’existència d’Israel i per la seva legitimitat, i ha participat en actes de suport a Israel.
Periodistes i columnistes pro-Israel han argumentat que aquest suport és rar en el món àrab i nord-africà i que refleix la visió que la Cabília i Israel ocuparien posicions similars com a minories que reivindiquen la seva autodeterminació en entorns hostils. Així mateix, Mehenni ha mantingut contactes amb figures israelianes i líders polítics estrangers en visites anteriors.
Aquest alineament estratègic amb Israel i amb actors com alguns representants marroquins ha alimentat especulacions, especialment als mitjans algerians, en el sentit que el MAK rebria suport exterior com a manera d’exercir pressió sobre Alger.
El govern algerià rebutja categòricament la declaració d’independència de la Cabília. El 2021 va qualificar el MAK de perillós, designant-lo com una organització terrorista.
Internacionalment, mentre alguns grups petits han expressat suport al principi d’autodeterminació, cap reconeixement diplomàtic formal del nou estat ha estat anunciat.
