El camí cap a la reunificació del Principat de Catalunya
Una seixantena de batlles de la Catalunya Nord i del Principat (el que seria el Principat històric abans del Tractat dels Pirineus de 1659) s’han reunit avui a Sant Cebrià de Rosselló en la primera trobada sense fronteres dels municipis catalans. La trobada tenia com a objectiu teixir ponts i desenvolupar projectes comuns. L’acte ha estat organitzat per Angelets de la Terra, una entitat cultural que treballa per la defensa de la llengua i la cultura catalana al nord del nostre país. Hi han assistit un centenar de càrrecs electes.
En un post a la xarxa social X, l’entitat Angelets de la Terra ha dit això després de la reunió: “Èxit 100% de la trobada sense fronteres a Sant Cebrià de Rosselló. Els participants, molt contents de fer un màxim de contactes per a projectes comuns”. Durant la reunió els càrrecs electes han signat una carta comuna mostrant la seva voluntat d’enfortir els lligams i continuar participant en les trobades sense fronteres.
Èxit al 100% de la trobada sense fronteres a Sant Cebrià de Rosselló . Els participants molt contents de fer un màxim de contactes per projectes comuns! pic.twitter.com/OypArJEovW
— Angelets de la Terra #CatalunyaNord (@AngeletsTerra) December 9, 2023
Carta dels municipis catalans sense fronteres
Així doncs, el document insta els ajuntaments a designar una persona que s’encarregui de desenvolupar intercanvis entre el nord i el sud del nostre país; participar de les reunions que es facin; convidar càrrecs electes dels municipis amics; organitzar sortides per enfortir lligams entre els veïns i promoure la llengua, la cultura, la història i la identitat comuna amb projectes compartits entre tots els catalans destinats a esborrar la frontera imaginària entre la Catalunya Nord i la Catalunya autonòmica. Dues parts del nostre país que en realitat formen conjuntament el Principat de Catalunya.
Esborrem el Tractat dels Pirineus
Ramon Faura, coordinador de l’entitat Angelets de la Terra ha dit que “Hi ha una frontera mental molt marcada”, i destaca que a la Catalunya Nord i hi ha un sentiment molt fort de pertinença a la nació catalana. “Quan es fan reunions transfrontereres a Perpinyà, es parla de la relació franco-espanyola. Això no facilita la fluïdesa de les relacions. Nosaltres som catalans, no pas franco-espanyols. Si partim de la base que som franco-espanyols, perdem tota l’essència que va sorgir d’ençà el 2017. Perquè si hi va haver un suport tan fort de nord a sud és perquè també som catalans”.
L’aplec d’avui també servirà per a deixar de banda el marc imposat pels estats. Servirà doncs per realment establir un fort lligam entre el nord i sud: “Volem desenvolupar una trobada catalana per curar les cicatrius de la història, les ferides. I et parlo del Tractat dels Pirineus del 1659, de la separació entre el nord i el sud.”
