El 31 de març passat, l’Estat turc celebrava les primeres eleccions municipals des de 2019. S’hi destacava un recul notori de la participació (del 84,66% al 78,55%), així com una amarga derrota del partit d’Erdoğan i la pujada de les oposicions.
L’esquerra kemalista (nacionalista turca) del CHP (Partit Republicà del Poble) i la dreta filoislamista (i també nacionalista turca) de l’AKP (Partit de la Justícia i el Desenvolupament) liderada pel president Recep Tayyip Erdoğan recullen la majoria de vots, amb el 37,77% i 419 municipis, i el 35,49% i 537 municipis, respectivament.
El CHP, a més de conservar les alcaldies d’Istanbul i Ankara (que controla des del 2019), i d’Esmirna (baluard històric del partit), també ha guanyat la quarta ciutat del país, Bursa. Així, Ekrem İmamoğlu es manté a l’ajuntament d’Istanbul, amb què fracassa l’objectiu de reconquesta de la ciutat més important de Turquia per part d’Erdoğan i l’AKP.
En acabat vénen els islamistes del YRP (Nou Partit del Benestar), que propugnen el restabliment del califat i de la xaria, amb el 6,19% de vots i 64 municipis.
La quarta posició l’ocupa el DEM (Partit Popular per la Igualtat i la Democràcia), partit d’esquerres laicista i feminista que defensa els interessos del poble kurd, amb el 5,7% de vots i 82 municipis, i és la primera força dins moltes províncies i districtes del Kurdistan sota ocupació turca (o Bakur, Nord; per contrast amb l’Est o Rojhilat sota ocupació iraniana, el Sud o Başûr sota ocupació iraquiana, i l’Oest o Rojava sota ocupació siriana).
La candidata Gülistan Sönük, en particular, arriba al 64,52% de vots a favor seu a la ciutat d’Êlih («Batman» en llengua colonial), o sigui, la proporció més alta a favor d’algun candidat dins l’Estat sencer. El DEM també guanya les metròpolis d’Amed («Diyarbakır»), Wan («Van»), Mêrdîn («Mardin»), i altres ciutats kurdes de major rellevància. Es pot témer, però, una onada de destitucions i detencions a gran escala de nous càrrecs elegits kurds amb l’acusació de «terrorisme», i la seva substitució per càrrecs de l’AKP, com es va esdevenir ja el 2016 i el 2019.
Després del DEM ve el MHP (Partit del Moviment Nacionalista), partit d’extrema dreta panturquista i islamista, violentment antikurd, antiarmeni, antigrec i antiàrab, també mogut per l’odi envers els musulmans no sunnites, els cristians i els jueus, i alhora braç electoral del grup terrorista dels Llops Grisos i suport del poder executiu de l’AKP; que aplega el 4,99% de vots i la xifra ominosa de 176 municipis.








