En les eleccions del 12 de maig, l’independentisme es presenta amb les 9 de les 10 ciutats més poblades de la Catalunya sud sota domini castellà.
Després de 40 anys de presumpta democràcia a Catalunya, l’espanyolisme anticatalà governa les grans ciutats de la nació. Aquestes àrees, a més, han experimentat un creixement demogràfic desmesurat els últims cent anys i una significativa descatalanització.
Segons les últimes actualitzacions, les ciutats més poblades de Catalunya actualment són: 1. Barcelona, amb 1.655.959 habitants (PSC); 2. L’Hospitalet de Llobregat, amb 276.717 habitants (PSC); 3. Badalona, amb 225.957 habitants (PP); Terrassa, amb 225.277 habitants (TxT); Sabadell, amb 217.968 habitants (PSC); Lleida, amb 142.990 habitants (PSC); Tarragona, amb 138.326 habitants (PSC); Mataró, amb 129.613 habitants (PSC); Perpinyà, amb 121.934 habitants (RN); i Santa Coloma de Gramenet, amb 119.195 habitants (PSC). La 11a ciutat de Catalunya és Reus, amb 108.535 habitants, també governada pel PSC. Hem d’esperar fins a la 12a posició, on trobem Girona, amb 104.038 habitants, com a primera gran ciutat del país governada per l’independentisme (CUP).
Les passades eleccions municipals del 2023 van donar la victòria al PSC en 8 de les 10 ciutats de la Catalunya sud esmentades anteriorment. Les altres dues ciutats, Terrassa, va obtenir la victòria Jordi Ballart d’una candidatura transversal amb personalitats que provenen del món separatista i unionista. D’altra banda, Badalona compta amb Xavier Garcia Albiol del Partit Popular, partit que ha atacat la llengua catalana, profundament anticatalà i que va reprimir amb una intromissió en el poder judicial l’1 d’octubre. Finalment, si comptem també la Catalunya Nord, trobem Perpinyà, ciutat catalana ocupada per França i capital de la Catalunya Nord, on hi governa Louis Alliot, l’ultranacionalista francès d’extrema dreta del Reagrupament Nacional.
Sens dubte, el nacionalisme català es troba en hores baixes, no només perquè no governa en cap de les 10 ciutats més poblades del Principat, sinó perquè en 40 anys de presumpta democràcia no ha sabut consolidar el seu poder en els centres més poblats del Principat. La demografia i la colonització espanyolista de l’àrea metropolitana han jugat un paper cabdal en aquest procés d’espanyolització dels centres poblacionals de la nació.
Tot i que és ben cert que el control d’un territori comença des de baix i els petits pobles, en un món on les ciutats cada vegada tenen un pes polític més important, és essencial que l’independentisme hi jugui un rol essencial i amb sentit d’estat. Catalunya, per molt que tingui un govern independentista o nacionalista, mai aconseguirà ser sobirana fins que no construeixi una bona alternativa nacionalista a l’espanyolisme i l’ultranacionalisme francès que governen les grans ciutats de la nació. Sense Barcelona, Lleida, Tarragona i Perpinyà no tindrem nació i tampoc sense recuperar el control de les ciutats on viu la majoria de la població.
La propera dècada serà decisiva en aquest sentit. Les estratègies per captivar la base no han funcionat i cal una nova estratègia municipalista de l’independentisme que tingui voluntat real i pla per recuperar les grans urbs del Principat. Les eleccions autonòmiques del 12 de maig han de servir perquè l’independentisme mantingui la majoria i evitar que la sucursal de Sánchez, el PS (E) C també controli el govern de la nació. Un dels objectius de l’independentisme després de les eleccions ha de ser recuperar les capitals catalanes i especialment Barcelona.
