El passat 16 de desembre la CUP engegava el seu Congrés Nacional Obert a Girona, anomenat Procés de garbí. En principi ha de servir per «analitzar profundament i replantejar» la direcció política de la candidatura. Així ho expressaven als mitjans en declaracions durant el Congrés. Valoren negativament els resultats electorals però expliquen que aquest no és l’únic motiu per iniciar la renovació. El sector crític de la CUP demanava el congrés des de feia mesos. Segons els cupaires, «els processos que venien a esmenar el règim del 78 i a obrir-hi una escletxa han estat tancats des dalt».
El Procés de garbí va iniciar-se a l’octubre amb l’elecció de disset militants per dirigir el debat. Les decisions debatudes el dia 16 seran traslladades a les Assemblees Territorials de la CUP i el cicle de renovació s’hauria de completar el juny del 2024 amb una Assemblea Nacional per ratificar les ponències acordades pel Congrés i les territorials.
PUIC, la dissidència cupaire
Aquest corrent anomenat Per Un Independentisme de Combat, nascut la primavera passada arran dels resultats a les eleccions municipals, s’ha erigit com el sector crític de la CUP. Denuncien que la direcció de la CUP «ha abandonat els principis ideològics fundacionals de l’EI, tot renunciant a la lluita radical per la independència, tot fent servir expressions eufemístiques i sense recorregut com autodeterminació». A més critiquen l’abandó dels símbols nacionals catalans per part de la CUP, com l’estelada i el Cant dels Segadors en actes públics. També difereixen en el feminisme queer assumit per l’executiva, vingut dels països anglosaxons.
Exigeixen la dimissió del Secretariat Nacional de la CUP, així com la de tots els càrrecs institucionals al Parlament i al Congrés dels Diputats. Demanen la convocatòria d’una nova assemblea nacional i el retorn a l’independentisme de combat, és a dir l’assoliment de la independència «mitjançant qualsevol eina a l’abast»
Com ha anat el Congrés?
Segons el comunicat de PUIC el Congrés Nacional Obert ha patit de grans mancances per l’adequada renovació de la CUP. Expliquen que les figures mediàtiques i dirigents que han dut la CUP a la seva situació s’han apropiat del micròfon. Van aclaparar el temps a la tarima, decidir els torns de paraula i alliçonar a la militància. També afirmen que els propòsits inicials del Congrés no han estat realitzats. El congrés havia de ser realitzat per persones allunyades de l’estructura però finalment els ponents i les intervencions allargades van ser totes del sector continuista. Segueixen demanant la dimissió del Secretariat Nacional i renovació de les cares mediàtiques amortitzades. També expressen que hi ha hagut un desinterès per part dels ponents de posar la independència i la Nació Catalana al centre del debat.
En resum, la CUP s’està demostrant més inoperant i té una estructura directiva allunyada tant de la seva militància rasa com de la realitat social i política de Catalunya.
