En una declaració enfront del número 10 de Downing Street, on es troba la seva residència oficial, Sunak va dir que havia sol·licitat al rei Carles III dissoldre el Parlament el pròxim 30 de maig perquè es puguin dur a terme els comicis.
El primer ministre britànic va assegurar estar orgullós del que el seu govern conservador havia aconseguit i que tenia la intenció de lluitar per “cada vot”.
Sunak va acceptar que el país s’enfrontava a circumstàncies “incertes” a causa d’esdeveniments com la guerra a Ucraïna i la inflació que afecta la butxaca dels britànics. Però va assegurar que el pla del seu govern estava funcionant.
Sunak els va dir als britànics que havia arribat el moment de decidir “en qui confiar”. “Cal decidir si volem continuar construint el futur que vostès han fet o arriscar-se arrencar des de zero”.
Per al líder del Partit Laborista d’oposició, Keir Starmer, l’anunci de Sunak és “el moment que el país ve esperant”, després d’un seguit de governs conservadors que ja sumen 14 anys en el poder.
“Junts, podem parar el caos, passar pàgina, reconstruir la Gran Bretanya i canviar la nostra nació”, va dir el líder laborista pocs minuts després de l’anunci de Sunak.
Aquesta visió divergent de la situació del Regne Unit serà el centre d’atenció durant l’elecció, segons afirma el corresponsal polític de la BBC, Nick Eardley.
“Rishi Sunak argumentarà que l’economia està millorant, que el seu pla per al país està funcionant, i que la gent ha de confiar en ell per a acabar el treball”.
“L’argument laborista serà simple i una paraula el resumirà: Canvi. El partit dirà que el pla del govern no serveix i que ha arribat l’hora per fer quelcom nou”.
Sunak mullat
L’anunci de Sunak va cridar l’atenció per les condicions en les quals va ocórrer. El primer ministre dirigint-se als britànics mentre quedava tot xop sota la pluja i amb parts del seu discurs ofegades per la música que venia de l’altaveu d’un manifestant que es trobava a la rodalia de Downing Street.
La corresponsal política de la BBC Helen Catt va assegurar que l’avantatge de ser qui convoca a les eleccions és “l’actiu més gran del primer ministre”, però com es va veure aquest dimecres amb Sunak, “pot portar alguns desavantatges”.
“L’expectativa és que el primer ministre faci l’anunci a Downing Street, enfront de la famosa porta negra” va explicar Catt. “Però avui es va veure a Sunak a la mercè del clima i de manifestants sorollosos”.
El contrast el va portar el Partit Laborista amb la resposta a l’anunci de l’avançament electoral que va donar Starmer, qui va aparèixer davant les cambres sota sostre i flanquejat per sengles banderes del seu país.
“No serà el contrast que volien els conservadors, però els laboristes seran feliços”.
Per què Sunak va decidir convocar eleccions a l’estiu?
Amb l’elecció general, el rumb del país restarà en mans dels votants.
El primer ministre va anunciar la data dels comicis enfront del número 10 de Downing Street mentre plovia a bots i barrals i sonava a tot volum la música d’un manifestant.
La cançó? Things Can Only Get Better (Les coses només poden anar a millor), un tema que va utilitzar el laborista Tony Blair per a la seva campanya de 1997.
Durant setmanes les expectatives anaven en la direcció que les eleccions se celebrarien a la tardor, la qual cosa donaria al primer ministre com a mínim dos anys en possessió del càrrec i la possibilitat d’una millora econòmica per al país.
Però hi ha decisions que es prenen en calent, i hi ha hagut els qui han pressionat a Rishi Sunak perquè marxi abans del previst, entre ells el viceprimer ministre Oliver Dowden.
Els qui van defensar aquest argument senten que les coses podrien no millorar gaire. El desig percebut de l’electorat de tenir veu ben aviat podria agreujar qualsevol derrota conservadora si es retardava la cita amb els votants.
En altres paraules, havia de fer-ho ara o les coses podrien empitjorar.
El primer ministre també pot dir que almenys alguns dels seus objectius s’han complert o semblen estar en camí de complir-se.
La xifra d’inflació actual pot considerar-se un èxit.
Per descomptat, no es deu únicament a les accions del govern.
Normalment, es culpa als governs quan la inflació està pels núvols. Per tant, és raonable esperar que intentin que els donin crèdit quan cau, i així ha estat.
El panorama macroeconòmic també sembla una mica més brillant.
Després hi ha el pla d’enviar alguns sol·licitants d’asil a Ruanda.
Encara no ha passat, però sembla que els vols podrien ser imminents. Tal vegada fins i tot durant la campanya electoral, encara que només es podrà saber si aquestes deportacions influeixen en els votants el dia de les eleccions.
I així comença la campanya:
Els conservadors diran una vegada i una altra: ves amb compte amb el que desitges. En canvi, els laboristes i altres diran una vegada i una altra que és hora d’un canvi.
El resultat serà extraordinari, passi el que passi.
Si les enquestes d’opinió són correctes, el partit que ara governa canviarà. Si estan equivocades, serà una de les majors sorpreses dels últims anys.
