El president d’Armènia, Nikol Pashinyan, va assegurar ahir dijous que el veí Azerbaidjan està planejant envair el seu país amb una “guerra a gran escala”, dos dies després que un combat a la frontera tingués com a resultat la mort de quatre soldats armenis.
“La nostra anàlisi mostra que l’Azerbaidjan vol llançar una acció militar en algunes parts de la frontera amb la perspectiva de convertir l’escalada militar en una guerra a gran escala contra Armènia”, va dir Pashinyan en una reunió del govern. “Aquesta intenció es pot llegir en totes les declaracions i accions de l’Azerbaidjan”, ha afegit.
Tot plegat s’esdevé en el context de la victòria militar de l’exèrcit àzeri contra els armenis de la República d’Artsakh, territori conegut com Nagorno-Karabakh en llengua russa. Aquesta invasió d’Artsakh es va saldar amb un dels genocidis més importants del segle XXI: la fugida del territori dels seus 120.000 habitants (tots armenis autòctons), escapant de la invasió de l’exèrcit d’Azerbaidjan, ajudat per centenars de milicians gihadistes. El genocidi d’Artsakh perpetrat per Azerbaidjan ha foragitat, doncs, els armenis d’un territori en el qual feia mil·lenis que hi vivien i on hi havien desenvolupat la seva cultura.
El govern armeni està preocupat pel fet que l’Azerbaidjan, animat per la seva victòria a Artsakh, vulgui envair Armènia i annexar-se la província armènia de Siunik per unir el gruix de territori d’Azerbaidjan amb el seu enclavament de Nakhicevan.
El règim àzeri, encapçalat pel dictador Ilhan Aliev, en total connivència amb la seva aliada tradicional, Turquia (recordem que els turcs i els àzeris són dos pobles turquesos de religió musulmana), enemiga d’Armènia, els darrers anys s’ha rearmat de forma ostensible amb l’objectiu d’engrandir el seu territori a costa d’Armènia.
