Mario Rodríguez anota a l’últim sospir del partit per donar la victòria als locals (2-1)
El passat diumenge 10 de desembre, el Gimnàstic de Tarragona rebia el setzè classificat, el Sociedad Deportiva Tarazona, amb la necessitat d’aconseguir els tres punts després de la derrota en la jornada anterior. Els aragonesos portaven encadenant dues victòries davant rivals que els granes no havien pogut guanyar, Ponferradina i Fuenlabrada. El partit havia generat expectació per la tornada al Nou Estadi de Marc Trilles, ex-defensa nastiquer que va marxar aquest estiu després de tres temporades a Tarragona.
El partit començava amb la lesió, justament, de Marc Trilles que va caure a terra amb l’espatlla després d’un salt per disputar la pilota. 20 segons de partit va disputar el valencià. El partit va ser prou igualat fins al minut 19, minut en què una falta lateral, centrada per Andy Escudero, va ser rematada amb el cap pel davanter reusenc Jaume Jardí, que acumula dos gols en els dos últims enfrontaments a casa. El davanter grana rematava sol, a la frontal de l’àrea petita, la centrada acurada d’Escudero. El Gimnàstic, doncs, suma un altre gol a pilota aturada.
Els granes però, amb el marcador a favor, es van desinflar i el Tarazona va disposar de la pilota. Tot i prendre la iniciativa del partit, els visitants no van generar cap ocasió de perill clara. La primera meitat va acabar amb el partit encallat, on ambdós equips s’intercanviaven la possessió de la pilota sense apropar-se gaire a la porteria rival. Va ser una primera meitat fluixa dels tarragonins que van aprofitar l’acció a pilota parada per obrir la llauna.
El pas pels vestuaris va afavorir al conjunt de “Molo”, que veia com el seu davanter Cubillas empenyia amb la panxa, gairebé sense voler, una centrada lateral de Manuel Cocca després d’una errada monumental del porter nastiquer Alberto Varo. El canceller canongí acumula dues errades en dos partits consecutius que han acabat en gol, i justament aquestes dues són en circumstàncies molt similars. Les centrades laterals són el punt feble de Varo, que tot i l’espifiada del gol, va reaccionar aturant un llançament de falta directe.
Amb l’empat al marcador, els visitants van adoptar una estratègia completament defensiva, i els granes van prendre el timó del partit. Una allau d’ocasions van caure sobre la porteria de Yoel Ramírez, que les treia com podia. La més clara va ser una de Jaume Jardí, rematant al segon pal una centrada provinent de les botes, altre cop, d’Andy Escudero des del córner. Finalment, el Nàstic va trobar la recompensa en el minut 98 (s’havien afegit ‘6) quan el davanter Pablo Fernández pentinava una pilotada que anava a parar als peus de Jardí. El reusenc va assistir al barceloní Mario Rodríguez, acabat d’ingressar al camp, que engaltava amb la cama dreta una pilota que volava per sobre Yoel. L’eufòria va esclatar al Nou Estadi, la banqueta sencera va sortir a celebrar el gol grana, i fins i tot, el míster local s’estenia a la gespa amb els ulls plorosos per la victòria in extremis dels tarragonins.
L’arbitratge del partit va ser correcte, exceptuant dues jugades polèmiques. Primerament, una trepitjada del davanter nastiquer Pablo Fernández sobre el migcampista visitant Keita, on el conjunt aragonès reclamava la targeta vermella pel davanter asturià. I en segona instància, a les acaballes del partit, una centrada d’Andy era rebutjada amb el colze per Cubillas, fet que va exaltar al públic tarragoní i als mateixos jugadors locals que es queixaven i demanaven penal.
Ja en la roda de premsa, l’entrenador visitant va fer una forta crítica a l’arbitratge pel fet que el Nàstic va anotar el seu segon gol fora de temps. Mentrestant, l’entrenador local Dani Vidal, assenyalava la mala primera meitat dels seus, però marxava content de l’estadi per la victòria.
Notícia de Pau Caballé
