Als Països Baixos, la pagesia ja porta anys lluitant. El Moviment Pagès-Ciutadà (BoerBurgerBeweging, BBB), va passar de l’1% de vots a les eleccions generals del 2021 a guanyar les eleccions provincials amb el 19% dels vots el maig de 2023. Tanmateix, a les eleccions generals de novembre de 2023, van arreplegar sols un 4,65% dels vots. La victòria del Moviment Pagès-Ciutadà (BBB) a les eleccions del maig de 2023 va ser una sorpresa, fins i tot per la seva líder, que, a la nit electoral, deia: «Gent, què ***** ha passat?».
El 2018 el govern holandès va presentar un nou pla per combatre les emissions de nitrogen, provocades per l’adob i el fertilitzant. Països Baixos és un dels Estats europeus amb més emissions de nitrogen, en una Europa que no és una de les regions que més contamina. Holanda també és el segon país en exportació de menjar a escala mundial. El pla del govern pretén reduir en un 50% les emissions, i, en zones properes a parcs naturals, fins al 70%. Com? Oferint subsidis als grangers que vulguin tancar les seves granges. Així i tot, aquests objectius de reducció d’emissions van provocar un moviment de protesta per part de pagesos que no volen abandonar l’activitat. El 2019, Caroline Van Der Plas va crear el partit BBB per donar una veu política al moviment. Van Der Plajs és una periodista relacionada amb el món associatiu agrari. Va marxar del partit cristianodemòcrata CDA (Christen-Democratisch Appèl) precisament perquè el partit no defensava prou la indústria agricultora. El partit defuig l’esquema esquerra-dreta, malgrat el seu antagonisme amb el partit animalista, les seves crítiques als «mitjans de comunicació d’esquerres», i la defensa de la desregulació de l’activitat agrícola. També veiem els esforços per connectar amb el votant urbà fins i tot en el mateix nom: Moviment Pagès-Ciutadà.
A les eleccions de maig del 2023 el BBB va canalitzar el descontent ciutadà i va guanyar les eleccions amb un 19% dels vots. A una enquesta feta per la ràdio pública holandesa a través d’Internet, el 46% dels enquestats deia que votaria a les eleccions provincials per expressar la seva insatisfacció amb el govern nacional. Va guanyar a tot el país, fins i tot a les províncies urbanes, encara que a les províncies rurals va guanyar amb molta més força. És probable que gran part del vot fos més un vot contra el govern que un vot pel BBB, ja que, el novembre de 2023, el partit va treure un 4,65% dels vots. Malgrat tot, és innegable que el partit ha sabut connectar més enllà dels 54.000 pagesos que hi ha als Països Baixos. Fins i tot amb els resultats d’aquestes últimes eleccions, menys impactants que quan van guanyar les eleccions, el partit BBB ha rebut 485.000 vots, unes deu vegades més que el nombre de pagesos que hi ha al país.
El Moviment Pagès-Ciutadà sembla haver-se consolidat com el més gran dels partits petits, a un Parlament holandès amb 15 partits, 9 dels quals es troben per sota del 4% dels vots. La política neerlandesa és molt més canviant i fragmentada que la catalana: les coalicions sovint són de quatre o més partits i les eleccions anticipades són un fet comú. Apareixen i desapareixen partits més sovint que a Catalunya, i hi ha un gran nombre de partits petits, entre altres coses perquè el sistema electoral no imposa un mínim del 3% de vot per tenir representació.
És possible que a la resta d’Europa les reivindicacions pageses afectin a les eleccions? Afectarà això a les pròximes eleccions europees? El BBB s’ha consolidat després de quatre anys de grans manifestacions per part dels agricultors i a gran part d’Europa obtenir representació parlamentària és un repte més gran que a Holanda. El que sí que segurament veurem és un canvi en el discurs de la resta de partits, especialment en els partits nacionalistes i euroescèptics, que podrien intentar capitalitzar el vot descontent.
