Les darreres setmanes han aparegut dues interessants notícies a la premsa en relació amb el municipi de la Jonquera i el gegantí outlet Gran Jonquera, propietat del Grup Escudero.
D’ençà de l’obertura l’any 2013 de l’outlet Gran Jonquera, que milers de visitants, la immensa majoria dels quals de nacionalitat francesa, arriben cada any a aquest municipi empordanès a comprar en els grans magatzems, dirigits per Antonio Escudero, un empresari d’origen castellà, amic d’infantesa de l’exministre espanyol José Bono (el qual les males llengües afirmen que ha estat el padrí d’Escudero en els seus negocis), que de jove va començar la seva carrera professional treballant a la duana i que del no-res va aixecar un imperi comercial que s’ha anat fent gran any rere any.
A partir del 2013, doncs, que milers de francesos arriben a la Jonquera per comprar productes a preus molt baixos. Aquesta fal·lera ha arribat fins al punt que s’organitzen viatges en autocar que arriben cada dia a l’outlet expressament per fer-hi compres, i de punts tan allunyats com la ciutat provençal de Marsella.
Segons el digital Crónica Global El Español(06/11/2024) el municipi de la Jonquera, gràcies al seu outlet, s’ha convertit en el líder del turisme de compres a la demarcació de Girona. El digital informa que, segons dades del Gran Jonquera, el 2023 el complex comercial va rebre gairebé 6 milions de clients, dels quals un 90% són francesos. Sempre segons el digital espanyol, les dades de Big Data CaixaBank Research indiquen que a la Jonquera la despesa dels visitants estrangers va ser, l’any 2023, de 244 milions d’euros, dels quals un 78% de clients francesos. Així, aquest turisme de compres és molt estable al llarg de l’any, destacant només, tot i que molt poc, els mesos d’agost i desembre.
D’altra banda, cal destacar que aquest turisme de compres és pràcticament només d’anada i tornada. És a dir, gairebé no hi ha turistes que facin les seves compres al Gran Jonquera i es quedin a dormir al municipi. Tots van i venen el mateix dia o almenys no pernocten a la Jonquera, cosa que fa que aquest flux de visitants no ompli els allotjaments turístics del municipi i de pobles dels voltants.
I aquí és on entra en joc l’altra notícia a la qual fèiem referència, que va ser publicada al digital Infojonquera (30/10/2024), d’aquest municipi de l’Alt Empordà. La notícia en qüestió ens informa que, segons dades del 2022 de l’Atles de Distribució de Renda de l’INE espanyol, la renda mitjana anual del municipi de la Jonquera es situa en 11.577 euros, mentre que la de la comunitat autònoma catalana és de 15.519 euros. És a dir, la renda mitjana anual de la Jonquera és un 25,4% (3.942 euros) més baixa que la de Catalunya. Una diferència molt considerable, tenint en compte la gran quantitat de diners que deixen els turistes de compres, sobretot francesos, a la Jonquera.
D’una banda, ens trobem que la Jonquera, tot i aquesta gran afluència de capital, té una de les rendes mitjanes anuals més baixes de tota la demarcació de Girona, només superada per la banda baixa per Lloret de Mar (11.436 euros), Santa Llogaia d’Àlguema (10.774), Salt (10.242) i Albanyà (10.183). La de Figueres, la capital de l’Alt Empordà, és de 11.857 euros, i només supera la Jonquera per 280 euros. Municipis veïns de la Jonquera com Agullana, amb 19.392 euros, i Cantallops, amb 14.437 euros superen de sobres a la Jonquera.
Així, doncs, si el Gran Jonquera fos tant beneficiós per a la Jonquera, aquest municipi no tindria una renda mitjana molt més elevada, tenint en compte que aquest complex funciona d’ençà de 2013, ja fa 11 anys?
Si realment el Gran Jonquera fos beneficiós per a la Jonquera la presència de riquesa en el municipi seria notòria i els seus habitants serien dels més benestants de la comarca. Però ens trobem que això no és així sinó més aviat al contrari. Els habitants de la Jonquera són dels més pobres no només de l’Alt Empordà sinó de tota la demarcació de Girona. Tot sembla indicar, doncs, que l’ampliació del Gran Jonquera, inaugurada fa un mes escàs, no servirà per millorar aquestes dades, perquè els llocs de treball que crearà seran de forasters i sobretot d’estrangers, no pas de jonquerencs i catalans i, a més, seguiran essent llocs de treball molt escassament remunerats.
Sobten, doncs, les declaracions de la batllessa de la Jonquera, Míriam Lanero (Junts), quan afirmava, en una notícia al diari Empordà (08/10/2024) que “l’ampliació del Gran Jonquera suposa una nova oportunitat per a continuar generant activitat econòmica i ocupació al nostre municipi i a la comarca”. Sí, nova ocupació però precària i per agent de fora. Sobten encara més les seves declaracions en el sentit que l’ampliació del Gran Jonquera “té un efecte multiplicador en altres sectors, com el turisme i la restauració, que també es beneficien d’aquest flux més gran de persones”, tenint en compte que, com hem dit abans, els visitants del Gran Jonquera van i venen el mateix dia i com a molt es queden a dinar en algun dels bufets lliures que hi ha en el complex de compres. Pràcticament no dinen ni sopen als restaurants “de tota la vida” del poble i dels voltants i encara menys fan nit en els allotjaments turístics de la comarca, una comarca que no els interessa per a res. Només venen a comprar barat al Gran Jonquera i se’n tornen ràpidament cap a casa sense fer altres despeses al nostre país.
El peatge que s’ha pagat per tot plegat és convertir la Jonquera en un dels municipis més lletjos de Catalunya i destrossar el paisatge d’aquest racó de l’Alt Empordà que en el passat era bell. Així apareixia publicat el 27 de setembre passat al diari Empordà, que es va fer ressò de l’estudi realitzat per la revista espanyola Viajar, que afirmava que la Jonquera és el municipi més lleig de la demarcació de Girona. I compte, que els tentacles de ciment del Gran Jonquera s’acabaran estenent per altres municipis dels voltants.
No és estrany que la Jonquera sigui considerat un poble tan lleig, amb l’horrorosa visió del Gran Jonquera, una mena de gran acumulació de ciment i asfalt esquitxat de detalls vulgars com les reproduccions a petita escala de la torre Eiffel de París, potser volent emular el mal gust arquitectònic kitsch de la ciutat nord-americana de Las Vegas.
