El departament d’Exteriors de la Generalitat de Catalunya ha anunciat la creació d’un Fòrum Català per la Pau, promogut pel Govern de Catalunya, el Consell Català de Foment de la Pau i l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), dues institucions públiques, aquestes últimes, dependents del Govern de Catalunya i del Parlament de Catalunya, respectivament.
Aquest nou Fòrum ha declarat que es tracta d’un “procés participatiu per enfortir el moviment per la pau de Catalunya” i que “s’obrirà a la participació de tota la ciutadania”, tot afirmant que el Govern de Catalunya “s’ha compromès amb l’elaboració d’aquesta estratègia de foment de la pau, tal com especifica el Pla director de cooperació al desenvolupament 2023-2026” de Cooperació Catalana, un altre i enèsim òrgan públic depenent de la Generalitat.
Segons el mateix Fòrum en el seu web, aquest procés durarà dos anys, el 2024 i el 2025, i tindrà el lema “Menys violències, més justícia global”.
Aquesta oficina pública vol enfortir conceptes com el de “cultura de pau” i vol “impulsar polítiques que vinculin l’agenda de pau, l’ajut humanitari, l’enfocament de gènere, la defensa dels drets humans i la cooperació transformadora”.
Tal com es deriva dels conceptes i del llenguatge emprat es pot veure com aquest Fòrum Català per la Pau està fortament impregnat d’ideologia, en aquest cas de globalisme d’esquerra.
Tal com ha denunciat Josep Sala i Cullell a Vilaweb, una de les institucions abans esmentades, l’ICIP, va ser creada el 2007 amb l’impuls de l’aleshores conseller d’Interior i Relacions Internacionals, Joan Saura, d’ICV, i actualment s’ha dedicat a gastar diners públics catalans en projectes exòtics com ara:
“La culminació de la tasca de tres anys de la Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa; la constitució de la Plataforma per la Construcció de Pau a Mèxic i impuls de la Xarxa Llatinoamericana de Dones, Pau i Seguretat; o el llançament d’una enquesta sobre convivència i polarització. També publica la revista Per la Pau (n’han sortit 41 números), i ha finançat un estudi, amb mapa interactiu inclòs, sobre la resistència civil no violenta a Ucraïna, amb accions com protestes antirusses o grafits a les parets.”
Així, el 2016, l’ICIP va publicar amb diners públics un llibre, Construir un estat segur i en pau, en el qual es defensa que una Catalunya independent no hauria de tenir exèrcit perquè “en el context europeu i mediterrani actual no hi ha cap estat que pugui suposar una amenaça d’agressió o d’ocupació militar de Catalunya”. Aquest organisme, l’ICIP, tal com apunta també en el seu article Josep Sala i Cullell, té un pressupost anual d’uns 1,4 milions d’euros i té 16 treballadors (inclòs un director), tots funcionaris.
El politòleg i analista polític Abel Riu, a X, i en relació a l’anunci de la creació d’aquesta nova menjadora de la Generalitat, va dir el següent:
“Mentre el món s’endureix i a Europa els vents bufen a favor de desenvolupar capacitats de defensa autònomes per a no haver de dependre dels EUA, els nostres il·lustres governants segueixen remant per a mantenir els catalans ben desconnectats de la Història”.
Davant de tot plegat sobta que un govern que es proclama independentista no hagi obert cap oficina, institució o consell pagat amb fons públics que tingui per objectiu promoure l’independentisme català i la llengua i cultura catalanes. I també sobta que no pari de destinar recursos i diners públics a obrir tota mena de menjadores destinades a conceptes partidistes, infantilitzadors i contraris als interessos nacionals catalans com la “cultura de la pau”, i més en un país, Catalunya, que malauradament no té exèrcit de fa segles. I sobta encara més que aquests recursos es destinin, també, a defensar que una Catalunya independent no hauria de tenir exèrcit.
