El filòsof Ramon Alcoberro ha encès el debat públic amb una publicació a Facebook en què critica durament la vaga general del 15 d’octubre, convocada amb solidaritat amb Palestina. En el seu escrit, Alcoberro qualifica l’esquerra i l’independentisme de patir “greus deficiències cognitives” i considera que la jornada de protesta ha estat “la vaga general amb menys èxit de la història de Catalunya”.
El pensador gironí lamenta que la convocatòria no tingués res a veure amb les reivindicacions laborals habituals —com els salaris, els horaris o el cost de l’habitatge— i assegura que “només hi han acudit estudiants de batxillerat de lletres amb problemes emocionals previs i algun professor d’institut”. Segons ell, mentre una minoria feia vaga “per la pau a Palestina”, els comerços i serveis de Barcelona “oberts 24 hores” continuaven funcionant sense aturador, sovint amb treballadors immigrants “sense papers ni drets laborals”.
En el mateix text, Alcoberro aprofita per comentar la publicació del llibre L’Esquerda Republicana (Ed. La Campana), dels periodistes Bernat Vilaró i Adrià Santasusagna, que aborda el postprocés i la trajectòria interna d’ERC. El filòsof qualifica l’obra “d’escàndol” i hi destaca els episodis més grotescos del partit d’Oriol Junqueras, a qui descriu com “un dels personatges més repugnants que han trepitjat Catalunya en els darrers cinquanta anys”.
Amb el seu estil directe i sense filtres, Alcoberro conclou el missatge amb una frase que resumeix el seu diagnòstic sobre el clima polític actual: “Després ens queixarem de l’extrema dreta. Impressionant i miserable, tot plegat.”
Nascut a Pals (Baix Empordà) el 1957, Ramon Alcoberro i Pericay és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i ha estat professor d’ètica i filosofia política a la Universitat de Girona. Autor de diversos llibres i col·laborador habitual en mitjans, és considerat un dels principals divulgadors del pensament filosòfic català contemporani. Amb una trajectòria intel·lectual marcada per l’esperit crític, Alcoberro ha passat de ser una figura de referència en el catalanisme progressista a convertir-se en una veu heterodoxa i incòmoda per als corrents dominants de l’esquerra i l’independentisme.
Tot i la duresa del seu llenguatge, el filòsof de Pals no és un provocador gratuït: el seu discurs reflecteix un malestar creixent dins de la societat catalana, que observa com les causes ideològiques desconnectades de la realitat econòmica acaben buidant de sentit conceptes com “solidaritat” o “justícia social”. El seu escrit sobre la vaga d’ahir és el símptoma d’un cansament generalitzat davant l’activisme simbòlic i la incoherència política d’una esquerra més preocupada per les consignes globals que pels problemes reals dels catalans.
