El debat d’ahir al canal de televisió castellà La Sexta, més enllà del seu contingut, de les consignes progres i bonistes de sempre dels candidats i caps de llista d‘ERC, Junts i la CUP, ens va servir per constatar de manera ben clara i diàfana com n’és de genuflex, lingüísticament i nacional, el processisme, altrament dit rendicionisme.
En un moment d’emergència lingüística nacional, quan totes les dades ens mostren com s’està esllanguint la llengua catalana, als tres partits que representa que la defensen no els fa res de renunciar-hi i posar-se de genolls davant de l’amo castellà.
De totes maneres això no és estrany. Tant Junts, com ERC, com la CUP es deleixen per obtenir vots de la colonada que tenim instal·lada a Catalunya, i per això no dubten gens a l’hora de renunciar al català a les primeres de canvi i d’aigualir en termes de catalanitat i d’independentisme els seus respectius programes electorals. Això no és pas res de nou sota el sol.
Tanmateix hagués estat lògic que, davant les xifres alarmants que indiquen el poc ús del català a Catalunya i en una època en què hauríem d’estar vivint un canvi de paradigma dels tres partits parlamentaris d’obediència (presumptament) catalana, després de les pallisses rebudes pels catalans el Primer d’Octubre del 2017, del referèndum guanyat i de la repressió espanyola, els tres esmentats partits haguessin fet un “canvi de xip” a nivell lingüístic i haguessin començat a aplicar un nacionalisme lingüístic “a la flamenca” que contribuiria a blindar la nostra llengua més enllà de consignes buides. Però com podem esperar això si els representants dels tres partits, les tres maries processistes, responen sempre en castellà els jornalistes que els fan les preguntes en la llengua de l’estat ocupant, el castellà?
Doncs no. No ho han fet. A nivell lingüístic, i a tots els nivells, el processisme de CUP, Junts i ERC continua la seva indeturable cursa rendicionista i castellanitzadora i ahir en vam tornar a ser testimonis, quan Aragonès, Rull i Vega van competir entre ells per veure quin dels tres tenia un castellà més “castizo” i menys català. En aquest sentit, esment a part és el que mereix Salvador Illa, amb la seva ridícula dicció castellana que malda per amagar desesperadament el seu accent català.
El debat d’ahir va servir, doncs, per a tornar a demostrar que Junts, ERC i CUP no són independentistes. Perquè si ho fossin no haguessin acceptat de participar en un debat que serveix per legitimar una suposada castellanitat de la nostra terra i per donar carta de naturalesa a la llengua que, dia a dia, i amb el suport d’una ocupació militar, mata la llengua catalana.
