Birmingham i Tower Hamlets, a Anglaterra, s’han trobat al centre d’una controvèrsia després que el consell municipal, l’equivalent a l’ajuntament, hagi retirat banderes com la de Sant Jordi i la del Regne Unit que molts veïns havien col·locat en fanals i mobiliari públic. El consell municipal, governat pels laboristes, ha procedit a la retirada de les banderes nacionals invocant motius de seguretat i manteniment. En canvi, s’ha informat que altres banderes, com la palestina (i també pakistanesa i ucraïnesa), havien estat permeses durant mesos sense ser retirades, la qual cosa ha provocat acusacions d’una “política de doble talla”.
Els consells municipals han defensat la decisió afirmant que qualsevol element no autoritzat als fanals o a altres estructures podria causar risc per als vianants i conductors, dificultar la visibilitat o debilitar els elements estructurals, especialment durant el procés de modernització de l’enllumenat públic.
No obstant això, diversos polítics conservadors han criticat durament aquestes accions, destacant la diferència de tracte cap a símbols nacionals i altres banderes. Robert Jenrick, per exemple, les ha qualificat de “biaix de doble escala contra el poble britànic”; Iain Duncan Smith ha acusat a certs consells d’estar “avergonyits de ser britànics”; i figures com Suella Braverman han defensat que la bandera nacional és “una gran font d’orgull i patriotisme” que s’hauria de fomentar. Múltiples veus denuncien que les banderes britàniques i angleses (la creu de Sant Jordi) han estat retirades per no ofendre els immigrants pakistanesos i musulmans en general.
En el debat nacional, el mateix primer ministre britànic Keir Starmer ha expressat públicament el seu suport a qui desitgi exhibir banderes com la de Sant Jordi, recordant que el govern penja la bandera anglesa a Downing Street durant els èxits esportius com a acte de patriotisme.
Paral·lelament, el partit Reform UK ha presentat un «pacte patriota» amb 12 consells municipals sota el seu control que s’han compromès a no retirar ni la Creu de Sant Jordi ni la bandera del Regne Unit dels fanals, reivindicant-les com a símbols d’unitat i inclusió.
Jeremy Duthie, un seguidor del club de futbol West Bromwich Albion de Weoley Castle, va dir que les banderes havien estat «un alè d’aire fresc i que han aixecat els ànims de manera demostrable». Ha afegit: «La meva opinió personal és que qualsevol que tingui un problema amb que onegi la nostra bandera nacional viu al país equivocat i potser hauria de considerar viure al país representat per la bandera que prefereixi veure onejar».
Era una opinió compartida per la resident Hayley Owens, de 40 anys, exagent de policia de West Midlands convertida en podcaster i professora de classes de spinning. Va dir que el simple acte de ser patriota s’estava traient de context. «Crec que la gent ja n’ha tingut prou del que està passant en aquest país. Estem farts d’haver de demanar disculpes per ser britànics. Les banderes han tingut un impacte tan positiu en la comunitat, a la gent li encanten. No hi ha res de polític en això», ha explicat Owens.
