La Seu d’Urgell viu un notable increment de població arran de la recent mesura del Govern andorrà, que ha decidit expulsar unes 200 persones d’origen colombià i 51 famílies argentines amb menors a càrrec, per no complir les condicions estipulades en els processos de reagrupament familiar. A causa de la seva ubicació —a escassos 10 quilòmetres de la frontera— i la flexibilitat de les normatives espanyoles pel que fa al reagrupament, la capital alturgellenca s’ha convertit en un dels principals refugis per a aquests nous residents. En el cas dels colombians, es calcula que representen el 65% dels afectats.
Amb 13.320 habitants registrats, la ciutat ha vist créixer de manera significativa la comunitat sud-americana, especialment procedent de Colòmbia, Perú i Argentina, amb un increment superior al 50%. Aquest augment ha fet que, per primera vegada, els residents estrangers superin el 20% de la població total. El batlle de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, que ja havia advertit sobre aquest fenomen d’ençà del començament del seu mandat, assenyala que el problema ha anat en augment: primer van arribar persones expulsades d’Andorra pel cost elevat de la vida i la manca d’habitatge; ara, s’hi afegeixen aquelles forçades a marxar per motius legals.
Barrera tem que aquesta dinàmica acabi transformant la Seu en una ciutat dormitori, on moltes persones només hi resideixin per pernoctar mentre treballen a l’exterior de la comarca. En declaracions a Ràdio La Seu, l’alcalde lamenta que “l’arribada de tantes persones nouvingudes repercuteix negativament en els serveis”. I afegeix: “No podem ni volem assumir aquest impacte social, tenint en compte l’esforç que ja es fa en aquest àmbit”.
Per fer front a la situació, el consistori manté contactes constants amb l’executiu andorrà. A més, el tema ja ha estat traslladat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, al cap de govern andorrà, Xavier Espot, durant la reunió bilateral del mes passat. Segons les autoritats locals, les àrees que més estan patint aquest repunt poblacional són l’habitatge —amb un fort repunt en els preus dels pisos—, l’educació —per l’arribada d’alumnes amb el curs iniciat—, i els serveis socials, cada vegada més tensionats.
