El passat agost el Govern de les Illes Balears va derogar el requisit de parlar i entendre el català per tal d’accedir a una plaça de metge al sistema públic de salut. Marga Prohens, presidenta del Govern de les Illes pel Partit Popular, va afirmar que la nova mesura no afectaria la qualitat del sistema de salut.
Prohens va prendre la decisió d’eliminar el requisit del català també amb l’objectiu d’atreure professionals mèdics d’arreu de l’estat espanyol. Independentment del seu coneixement de la llengua catalana.
Nombrosos pacients i professionals denuncien agressions per parlar català
Una infermera de l’Hospital de Manacor ha denunciat recentment que va ser escopida per un pacient senzillament per haver-li parlat en català.
La infermera li va fer un parell de preguntes referents al motiu de la seva consulta. L’home, que duia una polsera amb la bandera d’Espanya, li va etzibar un “¿No te ha quedado claro que estás en España y que tienes que hablar en español?” Llavors la va escopir i va marxar.
No obstant això, el president del Col·legi Oficial de Metges (COMIB) Carles Recasens va assegurar que “la llengua no és un problema en el col·lectiu mèdic, així com tampoc en la relació metge-pacient”.
No parlar del tema; la recepta per evitar el conflicte entre els sanitaris
L’obligació de saber català també ha afectat les relacions entre sanitaris, tenint en compte que n’hi ha que el saben parlar i escriure i n’hi ha d’altres que no. D’aquesta manera, les tensions s’han fet evidents també entre el col·lectiu mèdic. Malgrat això, la línia d’acció dels metges en general és la d’evitar parlar del tema. Sobretot per tal d’eludir conèixer les posicions dels companys i evitar així un mal ambient de treball.
Parlar-li al pacient en la seua llengua; un factor rellevant per a la qualitat de la sanitat
Si el que es pretén realment és disposar d’un sistema de salut pública de qualitat el metge ha de poder comunicar-se amb el pacient en la seva llengua. Aquest factor contribueix a la millora de l’atenció i diagnòstics rebuts per part del metge, atès que hom no s’expressa igualment en la seva llengua mare com ho fa amb una llengua apresa.
Naturalment i segons destaquen investigacions lingüístiques quan el pacient observa que el metge no parla o no entén la seva llengua, es passa al castellà. És una raó lògica, ja que si tens problemes de salut al final prioritzaràs la comunicació pertinent amb el metge abans que el manteniment de la llengua pròpia.
L’eliminació del requisit del català al sistema sanitari balear ja ha començat a donar uns fruits, que malauradament es tradueixen en la dominació del supremacisme castellà i en l’assegurament d’aquest domini per part de l’administració i el govern balears.
Que els sanitaris aprenguin el català voluntàriament; utòpic o assolible?
La consellera de Salut Manuela García es va comprometre a dur a terme cursos de català amb l’objectiu de garantir que els sanitaris l’aprenguessin de manera voluntària. Tres mesos després de la derogació del requisit encara no se’n sap res dels cursos de català que s’havien d’endegar.
