El dia 31 de gener, Jorge Azcón, president de l’Aragó va fer unes declaracions molt dures referents a la política lingüística que segons el seu partit, el PP, i els seus socis de Vox, ha d’emprendre el nou govern de l’Aragó.
Azcón va etzibar que «a l’Aragó no s’hi parla català sinó modalitats lingüístiques pròpies que van des del Cheso fins al Fragantí». Amb aquesta afirmació que no se sosté sobre cap base sociolingüística, Azcón va defensar que no normalitzarà ni l’aragonès ni el català, llengües que segons ell, els independentistes catalans volen imposar a l’Aragó. El president aragonès defensa així els plans proposats pel seu govern que proposen retirar el reconeixement oficial a l’idioma aragonès i al català, això faria que els dos amenaçats idiomes perdessin recursos i la poca protecció que tenen.
Aquestes declaracions es produeixen en el context d’una lluita desfermada per part del Govern de PP I Vox contra el català i els seus distintius culturals. De la mà d’Azcón el Govern aragonès està executant, cada vegada amb més determinació, una política d’exterminació cultural anticatalanista.
Arran d’aquestes controvertides declaracions, el FNC va fer un comunicat que va penjar tant a la pàgina web com a les xarxes. En aquest, el partit nacionalista va afirmar que des del seu punt de vista interpreten de dues maneres possibles les declaracions d’Azcón.
La primera possibilitat que contemplen és que el president aragonès reconegui que la Franja de Ponent no és terra aragonesa. Si aquest és el cas, demanen que la Generalitat i el govern de l’Aragó negociïn la incorporació de la Franja de Ponent a la comunitat autònoma de Catalunya, on, tal com diuen, el català és oficial i disposa de condicions per desenvolupar-se. La segona possibilitat que proposa el FNC és que el president de l’Aragó propugni una ofensiva etnocida contra la identitat catalana, si aquest és el cas, diuen, cal que el Parlament de Catalunya denunciï la situació als Tribunals Internacionals i defensi els drets lingüístics dels catalans de l’Aragó.
Aquest comunicat va anar acompanyat de dues importants mocions fetes als dos ajuntaments de Catalunya on el FNC té presència; Manresa i La Masó. La moció argumenta que el govern de l’Aragó no respecta la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del 5 de novembre de 1992, text signat per l’estat espanyol, i per això insten les institucions catalanes a denunciar internacionalment aquesta situació. La moció també demana que totes les viles i ciutats del Principat de Catalunya declarin “persona non grata” Jorge Azcón, condició que podem preveure que s’aprovarà a La Masó (on el FNC té la majoria absoluta) i serà àmpliament debatuda al ple municipal de Manresa del dia 15 de febrer. La moció conclou reclamant la desaparició de l’organització provincial, segons els nacionalistes, una de les causes del fet que la Franja de Ponent sigui administrada des de Saragossa. Els nacionalistes demanen que altres municipis del principat, independentment del seu color polític, s’uneixin a aquesta moció, tot declarant “persona non grata” Azcón.
Aquestes mocions han aixecat polseguera a l’Aragó després que diversos mitjans de comunicació en parlessin. Així doncs, la resposta no s’ha fet esperar, Alejandro Nolasco, vicepresident de l’Aragó n’ha parlat en un acte de campanya de Vox a Ourense, fet en el marc de la campanya per les eleccions gallegues. L’espanyolista ha dit que «ha calgut que entrés Vox al parlament aragonès per tal de dir que a l’Aragó no es parla català», ha afirmat també que «posaran un fre a l’expansió pancatalanista a l’Aragó». El mateix Azcón també s’ha pronunciat a les xarxes socials, tot afirmant que plantarà cara als independentistes catalans i a l’existència dels Països Catalans, els quals ha descrit com una “absurda teoria neocolonialista”.
Per altra banda, les 4 associacions més fortes pel que fa a la defensa de les llengües aragonesa i catalana de l’Aragó han presentat una queixa oficial sobre la desprotecció legal que patiran el català i l’aragonès si els plans d’Azcón tiren endavant. Es tracta de les associacions Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya. A més, Antonio Sanjuan, alcalde de Mequinensa ha mostrat la seva disconformitat amb la voluntat del govern aragonès «volen deixar d’impartir català a les escoles de la Franja, els nostres fills deixaran de poder conèixer la seva llengua materna».
La resposta del nacionalisme aragonès polític ha arribat de mà de la CHA (Chunta Aragonesista), confirmant que a l’ordre del dia del ple de les Corts de l’Aragó del 15 de febrer faran una proposta en defensa del plurilingüisme de l’Aragó i en defensa tant del català com de l’aragonès.
Al mateix temps, davant d’aquesta situació, diverses entitats en defensa del català han iniciat una recollida de signatures a través de la plataforma Change.org per a evitar que el govern aragonès elimini la protecció legal del català i impedeixi la seva ensenyança, promoció i difusió.
La situació a la Franja és crítica. La política d’Azcón està posant en risc la supervivència del català condemnant a la Franja a un monoculturalisme castellà imposat. La mobilització social i el canvi de discurs de les institucions catalanes són imprescindibles per a frenar el genocidi cultural en curs i portar-lo als tribunals internacionals.
