El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat la demanda del president Artur Mas contra la sentència del 9-N. La qual el va condemnar a una inhabilitació d’un any i un mes per desobediència a les resolucions del Tribunal Constitucional espanyol.
La desestimació s’ha produït per la manca de resposta del president i del seu advocat, Xavier Melero. Tot i que el TEDH va sol·licitar observacions de Mas després de rebre la resposta d’Espanya, no va rebre cap contestació.
Malgrat enviar diversos avisos, incloent-ne un a començaments d’enguany amb un termini fins al 12 de febrer, Mas no va presentar cap observació. Per tant, el tribunal a Estrasburg ha interpretat que Mas “no tenia intenció de continuar” amb la demanda per vulneració de drets humans i ha arxivat el cas.
El 2022, Artur Mas va dur a Estrasburg la seva condemna per desobediència com a responsable de l’organització de la consulta del 9 de novembre de 2014. Va ser inhabilitat durant un any i un mes per haver ignorat la providència del Tribunal Constitucional espanyol que suspenia cautelarment la consulta.
Mas va argumentar que la justícia espanyola havia violat el principi de legalitat i qüestionava si els fets havien de tenir un caràcter penal. Al·legava al TEDH que la decisió del TC “no va ser prou precisa, concreta ni categòrica” en la prohibició de la consulta.
Per això, considerava que la seva condemna havia vulnerat l’article 7 de la Convenció Europea dels Drets Humans, que prohibeix condemnar a ningú per “una acció o omissió que, en el moment de ser comesa, no constituïa una infracció segons el dret nacional o internacional”.
“No entenc què ha fet el tribunal”
L’advocat Xavier Melero ha expressat sorpresa davant la decisió del TEDH. Ha afirmat: “Jo entenc que aquest tràmit no és preceptiu, i en cap cas no representava un desistiment de la demanda. No acabo d’entendre què ha fet el tribunal”.
A més, ha afegit: “Les nostres al·legacions eren les de la demanda, i jo entenc que no és preceptiu de reiterar-les en el nou tràmit ampliat. Francament, no entenc com això es pot considerar un desistiment”.
En aquests moments, l’advocat de Mas està estudiant si hi ha l’opció de demanar al TEDH que reconsideri la seva decisió.
Qui és Xavier Melero?
Nascut a Barcelona l’any 1958, s’ha declarat públicament com a liberal i no nacionalista. Segons va expressar en un reportatge publicat el 2018 per Vanity Fair, considera que l’independentisme ha deteriorat la Catalunya en la qual va créixer: «L’autocomplaença cultural i, en certa manera, ètnica ha empobrit aquest paisatge».
Temps enrere en una entrevista Vilaweb, per exemple, va destacar l’etnicisme en la composició de les llistes electorals. «Ciutadans, pràcticament tots amb cognoms castellans. Junts per Catalunya, un 90% de catalanisme ètnic. I miro les llistes del PSC, i tot és barrejat. Catalunya era el PSC. Hi va haver una època en què Catalunya era el PSC», deia, després d’admetre que va impulsar la creació de Ciutadans com una eina temporal que havia d’existir «el temps suficient perquè el PSC corregís la seva deriva nacionalista». Més tard abandonaria el partit per centrar-se en la seva tasca com a jurista i defensant a importants personalitats de Convergència.
Durant la seva participació en el Judici del Procés, encarregat de la defensa de Joaquim Fron, Melero no va dubtar en exterioritzar la seva subjecció moral a les institucions de l’Estat, afirmant obertament, que el Tribunal Suprem és un dels tribunals més prestigiosos d’Europa i que menys pronunciaments contraris ha tingut al TEDH. Clamant que no ens havíem de fer trampes al solitari i parlar del ‘tribunal de la tirania’ o del ‘tribunal de la Turquia d’Erdogan'», per acabar concloent, que La Sala II, li proporcionava «tranquil·litat». Finalment, el seu client va ser condemnat a 10 anys i min de presó i inhabilitació absoluta.
