El Consell General d’Andorra tramita des del maig de 2025 la primera gran reforma de la Llei qualificada de la nacionalitat des del 1995. El text, que acumula una seixantena d’esmenes, confirma que el Principat manté un dels trets fonamentals del seu model identitari: qui sigui andorrà i vulgui continuar sent-ho no podrà fer servir activament un altre passaport. Si ho fa —per votar en un altre estat, per presentar-se a eleccions o fins i tot per motius laborals o acadèmics— perdrà la nacionalitat andorrana. Així ho recull RTVA i ho confirma La Veu Lliure.
La mesura és un dels punts més debatuts del projecte de llei, però la majoria de govern formada per Demòcrates i Ciutadans Compromesos no preveu cedir. El raonament és senzill: en un estat de menys de 80.000 habitants, on la ciutadania andorrana és minoritària dins del propi país, la doble lleialtat no és un dret abstracte sinó una amenaça directa a la coherència de la comunitat política nacional.
La reforma no toca els pilars del model actual. El requisit de residència per naturalització es manté en 20 anys, tot i que s’elimina la necessitat que siguin consecutius —caldrà, però, haver residit de manera continuada durant els cinc anys immediatament anteriors a la sol·licitud. En el cas dels menors d’origen estranger, s’estableix un requisit de 10 cursos escolars per accedir a la nacionalitat. La transmissió per filiació s’amplia, i es reconeixerà la nacionalitat als fills nascuts a l’estranger de progenitors andorrans que no hagin nascut necessàriament al Principat, sempre que un avi o àvia hi hagi nascut o el progenitor hi hagi residit almenys deu anys. Quant a l’accés per matrimoni, es manté la possibilitat però s’exigeix que la convivència es mantingui fins a la resolució del tràmit.
El grup Demòcrata, a través de les seves esmenes, ha reforçat les condicions de conducta cívica: la nacionalitat es podrà denegar a qui tingui antecedents penals per delictes dolosos o sancions administratives reiterades, tant a Andorra com al país d’origen. Es tracta d’una mesura que endureix l’accés i que la majoria justifica com una garantia dels estàndards de seguretat d’un país que s’ha distingit precisament per la seva estabilitat, com recull Ara Andorra.
A l’oposició, les visions divergeixen. Concòrdia proposa reduir el requisit de residència a 15 anys i reforçar l’acreditació d’integració amb el nivell B2 de català. El PS va més lluny i el vol rebaixar a 10 anys, tot reclamant el reconeixement de la doble nacionalitat per als casos en què la renúncia a la nacionalitat d’origen no sigui legalment possible. Andorra Endavant, a l’extrem contrari, proposa elevar el requisit a 20 anys sense excepcions i crear la figura de la nacionalitat d’honor reservada a casos excepcionals aprovats per dos terços del Consell General. Segons fonts de la tramitació, les propostes d’oposició no prosperen.
Andorra és, avui, un dels pocs estats d’Europa que manté una prohibició estricta de la doble nacionalitat i que la fa efectiva amb la pèrdua del passaport. En un context europeu on aquesta exigència tendeix a relaxar-se, el Principat opta per preservar un model que prioritza la vinculació directa al país per sobre de la comoditat administrativa dels seus ciutadans.
