Les idees que l’amnistia ens apropa a l’objectiu de la independència, defensat pels qui trairen aquest objectiu, sembla si més no absurd. Perquè són ells qui defensaven que les eleccions del 2015 eren un plebiscit i que en divuit mesos es faria efectiva la Declaració d’Independència.
Després varen vendre’ns un referèndum legal i legítim, ells mateixos qui verbalitzaren que hi havia un “mandat” sorgit d’aquelles urnes, i també varen ser ells qui crearen el concepte de “doble legalitat” o fins i tot allò del “govern efectiu” i el “govern legítim” (per cert, ara fins i tot tenim un d’“Alternatiu”). Tot plegat fa difícil pensar que aquest cop sí, diuen la veritat.
En què beneficia l’amnistia a Catalunya?
No m’hi quedaré ací, dubtant de la seua paraula tan sols, podem donar-hi volada a la proposta en si. Quins efectes tindria una amnistia en les condemnes ja existents al TEDH, a altres països i fins i tot els informes condemnant l’estat per part de l’ONU o el Consell d’Europa? Quins efectes tindria sobre les denúncies que resten per sentenciar? Quins efectes tindria sobre els quatre mil represaliats, d’entre els quals el 80% dels alcaldes del 2017, el govern de la Generalitat, però també la mesa del Parlament, així com tot el jovent dels CDR’s, participants del Tsunami Democràtic, investigats per terrorisme o delictes de desordres públics agreujats?
Sens dubte impossibilitaria qualsevol nova condemna a l’estat, ja que els danys restarien que existiria una reparació, si més no, una intenció reparatòria. La quelcom deixaria l’estat impune de les violacions dels drets humans. Tant dels representants, govern i Parlament, a qui vulneraren els drets polítics recollits Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, i en el cas dels ciutadans, els electors. També hi hagueren violacions d’aquest Pacte, com de la Carta dels Drets Humans.
Censura i repressió espanyola
Tanmateix, el frau electoral afectant des del dret a la informació (prohibir l’ús de “presos polítics” o “exili” a TV3). El dels partits o polítics a realitzar mítings (empresonament i ordres de detenció), passant per campanyes de difamació i linxament d’ençà del 2012 (Operació Catalunya). Fins al fet mateix de condemnar govern i legislatiu per portar a terme un programa legal, transparent i legitimat a les urnes.
Podríem parlar també de l’empresa encarregada del recompte electoral a les eleccions posteriors al 155, Indra, controlada pel govern espanyol, adjudicada amb caràcter d’urgència. I que el MHP Aragonès també concedí amb urgència les eleccions del 14 de febrer del 202. Quant a les anteriors, ells mateixos sembraren el dubte sobre l’empresa i la urgència en la licitació i anunciaren un recompte paral·lel al d’Indra el 2017.
L’amnistia realment la necessita Espanya
L’amnistia no la necessitem nosaltres. No la necessita el poble català. La necessita Espanya, per salvar-se, per salvar el seu sistema judicial, per salvar el rei, per salvar la constitució i per salvar el sistema partitocràtic hereu del cop d’estat del 1939. Deixaríem nues les acusacions internacionals contra l’estat i la via de l’exili, que eren per a derrocar el règim espanyol als tribunals internacionals.
No hi hauria victòria, no moral, ni jurídica ni cap mena de reparació. Només hi hauria una “desjudicialització” vinculada a un pacte polític que evidenciaria el Cas Català com un afer intern i no una qüestió internacional.
L’amnistia llavors, els cal als castellans, als espanyols, que se la facin ells doncs. Cap partit amb vots independentistes no pot signar aquest acord ni votar a favor d’aquesta llei, no sense caure en frau als electors. A Catalunya no hi ha hagut manifestacions demanant l’amnistia. Ni una sola. Les manifestacions, des de la del 2010. Amb un incòmode president Montilla encapçalant-la sota el lema “Som una Nació, Nosaltres Decidim”. Fins a la commemoració d’aquest Primer d’Octubre pel sisè aniversari del referèndum, els càntics d’independència i les crides a la unilateralitat han estat rotundes.
El dret a l’autodeterminació
La causa justa com a concepte jurídic, emprat per a la Declaració d’Independència dels EUA, ens seria favorable, ja que som una minoria nacional dins un estat on no podem fer contrapesos. Però tant el Tractat dels Pirineus com els Decrets de Nova Planta com el Dret de Conquesta aplicat justifiquen una Declaració d’Independència del Principat i de tota l’antiga Corona Catalanoaragonesa.
Apel·lant tant al Pacte i la Carta prèviament esmenats com la Resolució 3314 de l’ONU, ja que d’acord amb aquestes el mapamundi ha canviat tant el darrer segle XX, sobretot la segona part d’aquest. El dret històric nacional. Sota el qual la mateixa Constitució espanyola concedeix l’autonomia a Catalunya, el País Valencià, Aragó i les Illes. Per la via ràpida de les nacionalitats, i existint els precedents del Parlament dels anys 80, on explicitaven que no s’hi renunciava al dret a l’autodeterminació sense recursos ni suspensions del Tribunal Constitucional. Així com els Estatuts d’Autonomia que també recullen ser una nació separada de l’espanyola, però sense definir la nació pertanyent, fora de l’espanyola.
Cal visió d’Estat
Tant les motivacions històriques com les actuals s’hi veurien enterrades si el pactisme català esdevé aliat del règim hispànic, perdríem la coherència i el relat. Hem de ser objectius i tenir visió d’estat. L’amnistia només té sentit si seguim sota la jurisdicció castellana, per tant, si assolim el principal objectiu, la sobirania, aplicaríem la llei internacional.
Destituiríem les nefastes Audiències Provincials, el colonial TSJC i la feixista Audiència Nacional, el reaccionari Tribunal Suprem, el catalanòfob Tribunal Constitucional, l’inquisitorial Tribunal de Comptes, el frau electoral de la Junta Electoral Central, els corruptes cossos i forces espanyols, els pseudoperiodistes i mitjans de comunicació colpistes i aliats dels oligarques espanyols. Tots ells no tindrien llavors poder sobre el nostre poble. Ser, constituir-nos i organitzar-nos com vulguem serà la principal tasca en aquest moment, i no la interminable lluita antirepressiva on alguns semblen còmodament instaurats.
