Aliança Catalana ha anunciat la presentació d’una esmena a la totalitat al projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya. La formació argumenta que els comptes consoliden un “infern fiscal” per als catalans i mantenen una pressió elevada sobre famílies i empreses.
Segons el comunicat fet públic aquest dilluns, el partit nacionalista sosté que els pressupostos no corregeixen el que qualifica d’“espoli anual” de més de 20.000 milions d’euros i que perpetuen un model de despesa que considera insostenible. En l’àmbit sanitari, assenyala que el projecte preveu una dotació de 13.840 milions d’euros, mentre que la despesa real de l’exercici 2025 es va situar al voltant dels 16.000 milions. A parer de la formació, aquesta diferència evidencia que el Govern pressuposta per sota de la despesa final prevista, generant distorsions comptables.
El partit de Sílvia Orriols també critica que els comptes incloguin 1.616 milions d’euros en interessos del deute, principalment vinculats al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Segons Aliança Catalana, aquesta xifra equivaldria al conjunt de recursos destinats a departaments com Agricultura, Ramaderia i Pesca, Cultura i Política Lingüística, fet que, al seu entendre, limita la capacitat financera del país.
Un altre dels punts qüestionats és l’increment retributiu previst per al president de la Generalitat i els consellers, que, segons el comunicat, s’acostaria als 10.000 euros anuals respecte a l’inici de la legislatura. La formació considera inadequada aquesta mesura en un context de pressió fiscal elevada i dificultats econòmiques per a moltes famílies.
Finalment, Aliança Catalana atribueix els pressupostos a un acord polític entre el PSC i els Comuns i els defineix com a expressió d’un model intervencionista que, segons el seu criteri, afavoreix una estructura administrativa sobredimensionada i una xarxa de subvencions que consideren excessiva.
Amb aquesta esmena a la totalitat, el partit demana la devolució del projecte i defensa una alternativa basada en menys impostos, menys dèficit i una reducció de la dependència financera.
