El debat sobre la situació del sistema educatiu català ha tornat al centre de l’actualitat arran de la vaga de mestres i professors, que ha generat un ampli seguiment i ha reobert la discussió sobre les condicions laborals del sector. En aquest context, el secretari de Formació, Estudis i Programes d’Aliança Catalana, Jordi Aragonès, ha difós un vídeo a les xarxes socials en què exposa la seva anàlisi sobre les causes del malestar docent i les possibles vies de solució.
Segons recullen els convocants de la vaga, les principals reivindicacions del col·lectiu passen per millores salarials, una reducció de la burocràcia, una major estabilitat a les plantilles i la disminució de la ràtio d’alumnes per aula. Aquestes demandes responen, segons els sindicats, a una degradació progressiva de les condicions de treball i a l’impacte que aquesta situació té sobre la qualitat educativa.
En el seu missatge, Aragonès reconeix la legitimitat d’aquestes reclamacions i coincideix en el diagnòstic general. En concret, assenyala que el professorat es troba “enterrat en paperassa”, que les aules presenten nivells de massificació elevats i que els salaris són insuficients en relació amb les responsabilitats assumides. Tot i això, adverteix que compartir el diagnòstic no implica necessàriament compartir les solucions plantejades pels sindicats.
El vídeo, publicat a X, ja acumula més de 120.000 visualitzacions i més d’un miler de m’agrades. Des de la seva perspectiva, les organitzacions sindicals centren les seves demandes principalment en increments salarials. Aragonès argumenta que, en un context marcat per la inflació i per un elevat nivell de despesa pública, aquestes mesures podrien traduir-se en un augment del dèficit. A més, sosté que els efectes positius d’una eventual pujada salarial podrien diluir-se al cap de pocs anys com a conseqüència de la mateixa inflació.
En aquest sentit, apunta a l’existència d’un problema estructural vinculat al model econòmic i als nivells de productivitat. Segons la seva anàlisi, determinades decisions polítiques, com el suport sindical a processos de regularització massiva d’immigració, tenen un impacte directe sobre el sistema educatiu. Aragonès afirma que aquestes polítiques contribueixen a la sobrepoblació de les aules, a la tensió en el mercat de l’habitatge i a la saturació dels serveis públics, factors que, al seu parer, acaben incidint també en la devaluació salarial.
Un altre dels eixos centrals de la seva intervenció és la qüestió de la burocratització del sistema educatiu. Aragonès critica el paper de determinades entitats i corrents pedagògics que, segons afirma, han impulsat models educatius en què el professor perd centralitat dins l’aula. En aquest sentit, fa referència a enfocaments basats en competències com “aprendre a aprendre” o el treball per projectes, que considera que han contribuït a transformar el rol del docent en un perfil més administratiu.
D’acord amb aquesta visió, el professorat hauria passat de centrar-se principalment en la transmissió de coneixements a dedicar una part significativa del seu temps a tasques administratives i d’avaluació, com l’elaboració d’informes. Aragonès es mostra especialment crític amb les propostes provinents de determinats àmbits acadèmics de la pedagogia, que, segons defensa, han relegat elements tradicionals com l’esforç, la disciplina o la memorització.
Malgrat comprendre les raons de la vaga, Aragonès considera que aquesta mobilització no comportarà canvis estructurals rellevants si no s’aborden els factors de fons. En el seu plantejament, la resolució de la crisi educativa passa per una transformació profunda del model actual, que inclouria mesures en àmbits diversos, des de la política econòmica fins a la configuració del sistema educatiu.
Finalment, el dirigent d’Aliança Catalana conclou que les solucions no arribaran, segons el seu criteri, de la mà dels mateixos actors polítics i sindicals que han gestionat el sistema en les darreres dècades. El debat, però, continua obert, amb posicions diverses sobre quines han de ser les prioritats i les estratègies per afrontar els reptes del sistema educatiu català.
