La darrera enquesta publicada per La Vanguardia suposa un autèntic terratrèmol a la política catalana. Aliança Catalana, el partit liderat per Sílvia Orriols, passaria de dos a dinou diputats si avui es fessin eleccions al Parlament. Aquest creixement extraordinari, de disset escons en poc més d’un any, confirma l’ascens fulgurant d’una força que ha sabut connectar amb un electorat descontent amb la inacció de l’independentisme clàssic i cansat de les promeses incomplertes de Junts i Esquerra.
Segons l’enquesta, el Partit dels Socialistes de Catalunya continuaria sent la primera força amb trenta-sis diputats, però patiria una davallada respecte als quaranta-dos que té actualment. Junts per Catalunya registraria una caiguda molt significativa, passant de trenta-cinc a vint-i-un diputats, mentre Esquerra Republicana resistiria millor i també es col·locaria amb vint-i-un escons, mantenint-se en un nivell similar al d’ara.
Aliança Catalana es convertiria, així, en la gran revelació, superant àmpliament les expectatives i consolidant-se com una força decisiva. A més, l’enquesta apunta que seria la força més votada a Girona i Lleida, dues circumscripcions tradicionalment dominades per Junts, fet que accentua encara més la dimensió històrica del creixement del partit d’Orriols.
Pel que fa a la resta de formacions, Vox obtindria un resultat ascendent i passaria d’onze a setze diputats, el Partit Popular baixaria lleugerament de quinze a tretze, els Comuns retrocedirien de sis a cinc i la CUP mantindria els seus quatre representants. Aquest escenari dibuixa un Parlament fragmentat i amb una governabilitat molt complicada, on Aliança Catalana apareix com un actor clau i amb capacitat d’influir de manera determinant en qualsevol possible pacte.
La lectura que es desprèn d’aquestes dades és clara. Una part cada cop més gran de la ciutadania catalana aposta per un projecte que parla clar sobre la identitat nacional, la defensa de la llengua i la necessitat d’una independència sense renúncies. Aliança Catalana ha sabut canalitzar la indignació de molts catalans davant la tebiesa de les formacions que fins ara havien monopolitzat l’espai sobiranista i es posiciona com la gran alternativa capaç de sacsejar l’statu quo polític.
Aquesta enquesta no només reflecteix un canvi d’equilibris, sinó també una transformació profunda del sentiment polític del país. L’independentisme es revifa a través d’una veu nova que no es conforma amb l’autonomisme disfressat de sobiranisme. Aliança Catalana ja no és una anècdota, sinó una força de primer ordre que pot marcar el futur immediat de Catalunya.
