El col·lectiu jurídic Acció Cassandra ha anunciat la presentació imminent d’un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional espanyol en resposta a la sentència que obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a retornar les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena. L’entitat denuncia que aquest trasllat vulnera el dret fonamental d’accés universal a l’art i la cultura, especialment pel fet que les obres seran dipositades en un espai de titularitat privada i amb accés restringit.
A diferència de les institucions públiques, que han optat per una actitud passiva davant la resolució judicial, limitant-se a complir-la i a crear comissions tècniques conjuntes amb el Govern d’Aragó, Acció Cassandra impulsa una estratègia jurídica autònoma i proactiva, centrada en la defensa dels drets col·lectius i l’interès públic. L’organització considera “ingènua i perdedora” la resignació del MNAC i la Generalitat, i aposta per esgotar totes les vies legals, incloent la internacionalització del cas al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, si el Constitucional no admet el recurs o no en suspèn l’execució.
El col·lectiu també critica que el cas s’hagi abordat des de l’àmbit civil quan, segons defensen, afecta de ple l’interès general. En aquest sentit, consideren especialment greu que el retorn de les pintures s’hagi pogut executar gràcies a la cessió de drets processals d’una monja santjoanista resident al País Basc al Govern d’Aragó, una situació que, malgrat ser reconeguda pel mateix Tribunal Suprem, resulta anòmala en un litigi entre administracions públiques.
Aquesta ofensiva jurídica ha estat finançada gràcies a una campanya de micromecenatge amb què s’han recaptat 10.000 euros en menys de dues setmanes, amb la col·laboració de més de 250 donants.
Acció Cassandra, fundada pels advocats Lluís Gibert i Josep Rosell i Fossas, és un col·lectiu independent especialitzat en la defensa dels drets col·lectius de la nació catalana. Amb aquesta acció, reafirma el seu compromís amb la mobilització social, la transparència institucional i la denúncia de la desprotecció del patrimoni cultural català.
Des del col·lectiu fan una crida a la societat civil a sumar-se a la defensa dels drets col·lectius del poble i la Nació catalanes i a rebutjar el que consideren un atac contra el dret de la ciutadania a gaudir del seu patrimoni en condicions dignes i accessibles.
