La Resolució CLT/3644/2021, publicada el desembre del 2021 sota el govern de coalició entre Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Junts per Catalunya, ha tornat al centre del debat públic després que diversos sectors culturals i socials hagin denunciat el seu impacte en la promoció de la llengua catalana. La normativa, impulsada en el marc de les ajudes dels Fons Next Generation de la Unió Europea, estableix que «com a mínim, el 50% dels llibres adquirits per les biblioteques públiques catalanes ha de ser en llengua castellana».
Aquest requisit, que condicionava l’atorgament de subvencions a les biblioteques públiques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, suposava de facto relegar la llengua catalana a menys de la meitat de les adquisicions, ja que fins a un 10% podia anar destinat a llibres en altres llengües. El greuge és evident: en ple context de regressió de l’ús social del català, el govern autodenominat independentista cedia terreny a l’hegemonia lingüística del castellà.
Ni ERC ni Junts van defensar públicament aquesta mesura en el moment de la seva aprovació, fet que posa en evidència la manca de coherència d’un executiu que, mentre proclamava la defensa de la llengua, avalava amb fets la seva subordinació. Aquesta decisió es va prendre sense debat públic ni transparència, i en clara contradicció amb els objectius de normalització lingüística que ells mateixos asseguren defensar.
Ara, amb el govern del PSC liderat per Salvador Illa, lluny d’haver-se corregit aquesta anomalia, no s’ha mostrat cap intenció de revertir-la. El silenci i la inacció del nou executiu socialista no fan més que consolidar una política cultural que erosiona el paper de la llengua catalana en espais fonamentals com les biblioteques públiques, que haurien de ser motors de promoció del patrimoni lingüístic propi.
