Segons un article publicat per NacióGarrotxa el 13 de febrer passat, la població estrangera, és a dir, que no té nacionalitat espanyola, a Olot ha arribat a 9.637 persones, representant el 25,4% dels 38.003 habitants totals de la ciutat.
Aquest increment ha estat impulsat principalment per l’arribada d’immigrants de països sud-americans com Colòmbia, Hondures i Veneçuela. Per exemple, la comunitat colombiana gairebé s’ha duplicat, passant de 372 persones el 2021 a 648 el 2023. La hispanoamericanització d’Olot i la Garrotxa avança sense control.
Pel que fa a l’edat, la majoria de la població estrangera té entre 30 i 34 anys, amb una edat mitjana de 28 anys, el rang d’edat més fèrtil, per tant els que tindran més fills. En l’àmbit laboral, més de la meitat dels estrangers estan ocupats, principalment en la indústria manufacturera, especialment en el sector càrnic, la indústria del porc, on tres de cada deu treballadors són estrangers. Aquestes dades reflecteixen una nova onada migratòria que està transformant la composició demogràfica, lingüística i econòmica de la ciutat.
Olot s’està omplint d’immigració sud-americana, però també africana i asiàtica, contribuint així a la descatalanització de la capital de la Garrotxa.
