Avui és la diada de Santa Eulàlia i per això recordarem la significació que tenia la bandera d’una santa que fins a la derrota de 1714 va ser la patrona de la ciutat de Barcelona i representà les llibertats dels barcelonins i, fins i tot, per extensió, de tots els catalans.
El símbol de Santa Eulàlia, d’una banda, tenia forma de bandera, era gran i pesant, i es treia al carrer per les diverses processons que es feien durant l’any a la ciutat de Barcelona. D’altra banda, com que la santa era la patrona de les forces armades de Barcelona, hi havia el penó de Santa Eulàlia, un penó lleuger i més petit que la bandera, que era més fàcil de transportar i que, per tant, era el que es treia durant les batalles. D’aquest penó les referències documentals més reculades daten del segle XIII.
L’any 1588 la bandera de Santa Eulàlia (Santa Eulària, com s’escrivia aleshores en català i tal com es continua escrivint i pronunciant a les Illes Balears avui en dia) va ser instituïda oficialment com a única bandera de la ciutat. La bandera va sortir diversos cops en diversos moments de la Guerra dels Segadors, per exemple durant la victoriosa batalla de Montjuïc en què les tropes catalanes i franceses van vèncer les tropes castellanes que volien prendre la ciutat de Barcelona.
Ja durant el segle XVIII, durant la Guerra de Successió i en plena Guerra dels Catalans de 1713-1714 la bandera de Santa Eulàlia es va convertir en un potent símbol de resistència no només dels barcelonins sinó de tots els catalans. La bandera de Santa Eulàlia va esdevenir un símbol de la llibertat dels barcelonins i del poble català enfront del poder de Castella i de França.
El conseller en cap de Barcelona, Rafel de Casanova, l’Onze de Setembre de 1714 va treure la bandera de Santa Eulàlia per a fer front a les tropes castellanes i franceses que ja havien entrat a la ciutat en una darrera i heroica càrrega per la llibertat de Catalunya.
Després de la derrota els castellans ens van robar totes les banderes, les banderes nacionals de la Diputació del General, de Sant Jordi, de la Coronela, de tots els regiments de l’exèrcit català i dels gremis de la ciutat de Barcelona que havien lluitat fins al darrer alè per la nostra llibertat nacional. El cap de l’exèrcit hispanofrancès, el duc de Berwick, se les va emportar a Madrid com a trofeu de guerra, per ser exposades al temple de la Verge d’Atocha. Un temps després van ser tornades a Catalunya on totes van ser cremades públicament amb l’objectiu d’escarmentar els catalans i deixar-nos sense símbols i sense història nacionals. Res diferent del que, d’una altra faisó, continuen fent avui els castellans per a destruir Catalunya com a poble i com a Nació.
