El gravíssim problema que pateix Catalunya amb les ocupacions és cada cop més gros i els principals afectats som els catalans, les classes mitjanes, no pas els anomenats «grans tenidors». Mentrestant la legislació espanyola protegeix l’ocupa, normalment de nacionalitat estrangera, i perjudica greument els propietaris, que haurien de tenir garantit el dret a la propietat.
El cas d’en Jordi Riera i Alsina és molt trist i paradigmàtic de la situació que han de patir molts catalans amb les ocupacions dels habitatges de la seva propietat. El cas d’en Jordi l’ha explicat ell mateix a la xarxa X. Tot plegat s’ha esdevingut a la ciutat de Girona.
En Jordi explica que feia temps que estava acabant d’arranjar la casa de la seva propietat en qüestió, per entrar-hi a viure amb la seva família, quan els veïns el van avisar de sorolls dins la casa. Ell mateix amb el seu pare hi van anar i es van trobar amb què algú havia entrat a la casa, hi havia dormit i havia deixat tot de deixalles per terra i fins i tot havien tirat a terra una tàpia d’obra de la casa.
Al cap d’una estona, i mentre esperaven el paleta que havien telefonat per refer la tàpia, segons explica en Jordi, va anar a la casa un home d’uns 35 anys ben vestit dient que vivia a la casa. Evidentment, en Jordi i el seu pare no el van deixar entrar però el subjecte va tornar més tard acompanyat de dos homes més amenaçant els propietaris legals de la casa i comminant-los a anar-se’n. Es tractava de tres homes, dos amb passaport marroquí sense NIE i un altre amb NIE.
Aleshores en Jordi va telefonar a la policia local, la qual va identificar els tres homes. Tanmateix els policies van recomanar a en Jordi i el seu pare a anar-se’n de casa seva. I tot perquè, segons els policies, hi havia indicis que la casa era la residència dels marroquins. Una situació increïble, surrealista i terriblement injusta. Un altre indici del fet que la casa era «residència» dels ocupes és que els intrusos havien gravat un vídeo fent vida a la casa.
En Jordi i el seu pare no volien marxar però la policia els va advertir que si no ho feien podien ser acusats de violació de domicili. Una situació demencial. En Jordi explica que després que finalment decidissin marxar va escoltar la policia municipal explicant per ràdio que «els propietaris ja entraven en raó». Aleshores els intrusos van entrar a la casa davant de tothom i quan ho van fer es van posar a aplaudir, humiliant en Jordi encara més.
Aquell mateix dia en Jordi va anar a presentar denúncia al jutjat de guàrdia. 24 hores després el jutjat no havia rebut l’atestat policial, perquè sembla que la policia necessitava que en Jordi i el seu pare prestessin declaració, però ningú no els n’havia informat. «Ens van assegurar que l’atestat passaria pels Mossos, però que només porten els casos d’ocupacions als jutjats els dimecres (!)», explica en Jordi en el seu enfilall a X.
En Jordi explica que els veïns el van telefonar informant-lo del fet que aquella nit posterior als esdeveniments narrats fins ara van sentir cops i soroll d’enderrocs dins la casa.
L’afectat explica que tot plegat els ha deixat en una situació de desprotecció total i absoluta. «Hem descobert que, en la majoria de casos d’ocupacions, els acusats acaben absolts, encara que retornin la propietat als legítims propietaris. No només això: no podrem reclamar cap dany, i haurem d’assumir íntegrament els costos legals del procés», assenyala en Jordi.
«Ara estem pendents de si el jutge considera urgent el cas o no. Ens sentim totalment desemparats davant un sistema que no sembla donar solucions a situacions tan flagrants», continua en Jordi, el qual demostra com de desemparats es troben els catalans que es troben en aquesta situació.
Aquest cas és paradigmàtic de com el sistema judicial espanyol protegeix els ocupes i els delinqüents en general, que es senten impunes en les seves comissions de delictes. Mentrestant els polítics catalans continuen fent la viu-viu en un estat que ens oprimeix de totes les formes possibles. Ara, fins i tot, permetent que els catalans siguin violentats constantment per criminals d’arreu del món que consideren que Catalunya s’ha convertit en un paradís per a les seves activitats delictives.
