La justícia colonial francesa ha prohibit l’ús de la llengua corsa a l’Assemblea de Còrsega, l’equivalent al Parlament, segons informa Diari de la Llengua. Aquest fet es va esdevenir el passat dimarts 19 de novembre, quan el Tribunal Administratiu d’Apel·lació de Bastia, una de les dues principals ciutats de l’illa (al costa d’Ajacciu) avalà la sentència que el mes de març passat dictà el Tribunal Administratiu de la mateixa ciutat. Aquesta decisió la va prendre basant-se en l’article 2 de la Constitució francesa, segons el qual el francès és la llengua de la República.
Tal com informa Diari de la Llengua, la Col·lectivitat Territorial de Còrsega, que inclou govern i Parlament d’aquesta illa ocupada per França d’ençà de finals del segle XVIII, presentarà un recurs davant del Consell d’Estat francès per impugnar la sentència. Així mateix, també recorrerà als tribunals europeus i internacionals, perquè consideren que la decisió presa per la justícia francesa és “contrària als textos europeus i internacionals que protegeixen drets lingüístics fonamentals”. En aquest sentit, el nacionalisme cors i diversos moviments de defensa de llengües minoritzades per l’estat francès, com el català, han demanat la reforma de l’article 2 de la Constitució francesa.
Jean Cristophe Angelini, del partit Avanzemu, va declarar en una publicació a X, que aquesta decisió “és un atac directe a la nostra identitat cultural i al nostre dret a l’expressió democràtica” i va afegir que aquesta lluita “ara va més enllà dels tribunals: és política, identitària i profundament democràtica”.
En una altra publicació a X, Gilles Simeoni, president del consell executiu de Còrsega, declarà que “hem de canviar la Constitució” i va apostar per la oficialitat de la llengua corsa a Còrsega.
