Membres d’AfriForum i més de 40 organitzacions sud-africanes han reunit avui dimarts més de 10.000 manifestants al Monument Voortrekker de Pretòria per fer una marxa de protesta contra la Llei de modificació de les lleis d’educació bàsica 32 de 2024, l’anomenada Llei Bela, una llei que, segons organitzacions de defensa del poble afrikaner, representa un atac a la llengua afrikaner, una llengua que té el seu origen en el neerlandès i que és parlada pels descendents dels colons holandesos, francesos i alemanys arribats a Sud-Àfrica entre els segles XVII i XVIII. Molts dels manifestants duien samarretes de color taronja, considerat color nacional del poble afrikaner, també anomenat poble bòer.
El ministre d’Agricultura de Sud-Àfrica, John Steenhuisen, el ministre d’Esports, Gayton McKenzie, i el ministre de Serveis Correccionals, el doctor Pieter Groenewald, s’han unit als manifestants en la marxa que els ha portat al Freedom Park i lliurar un memoràndum de demandes i objeccions contra el projecte de llei.
El director general d’AfriForum, Kallie Kriel, ha declarat que l’anomenada llei Bela és el pitjor atac a la comunitat afrikàner d’ençà del 1994. “Deixeu els nens en pau”, ha afirmat. Kriel ha asseverat que el fet que 10.000 persones hagin acudit a la marxa demostra que la població s’oposa a la llei Bela.

Steenhuisen s’ha dirigit a la multitud afirmant que hi ha 12 idiomes oficials a Sud-Àfrica i que tots han de ser protegits per igual. “Hem de protegir l’educació en llengua materna. No cal que siguis afrikàner per defensar la llengua afrikaans”. “Has d’estar orgullós de qui ets tant si ets zulú com xhosa. Jo sóc un afrikàner orgullós”, ha afegit Pieter Groenewald.
“Aquesta és la marxa més gran de la comunitat afrikàner d’ençà de 1994. I hi ha una raó per això. És perquè som els que estem més enfadats d’ençà del 1994”, ha declarat Kallie Kriel, d’AfriForum, una organització de defensa dels drets del poble afrikaner. “Per tant, lluitem per la supervivència contra la Llei Bela. Amb més de 10.000 persones aquí, enviem un missatge molt fort perquè deixin els nostres fills en pau”, ha afegit Kriel.








