He deixat passar uns dies d’ençà que vaig acabar de llegir Nova Planta 2024, ni treva ni pau de Marc Comanegra per posar-me a escriure aquesta ressenya del llibre. Em calia deixar reposar la lectura d’aquesta novel·la per analitzar-la bé i sobretot per pair-la, en el sentit positiu de l’expressió.
Per mi la novel·la d’en Marc Comanegra (un pseudònim de l’autor) és molt més que una novel·la i per mi la gran, l’enorme, la gegantina virtut que té és que ens dibuixa una Catalunya com tots els nacionalistes la voldríem: una Catalunya catalana.
Nova Planta 2034 és una distòpia, una novel·la de ciència-ficció i d’aventures que narra la revolta independentista catalana que s’esdevé en un futur proper, l’any 2034, protagonitzada per un misteriós exèrcit català que ningú no sap d’on ha sortit.
És una novel·la totalment trencadora, no només perquè ens mostra una Catalunya contemporània independent (això ja ho han fet amb èxit Albert Villaró a Els ambaixadors i a El sindicat de l’oblit i Joan-Lluís Lluís a Jo soc aquell que va matar Franco), en aquest cas futura, sinó perquè ens mostra amb tota cruesa i violència el procés per conquerir la independència. Es tracta d’una bufetada a la cara de tots els pàmfils panxacontents de les guinguetes pacifistes del processisme que durant anys ens han estat donant la tabarra (i encara ho fan) amb el discurs de “ni un paper a terra”, “som gent de pau”. Perquè sí, en aquesta novel·la Catalunya té un exèrcit, i perquè la Catalunya real, si vol ser independent, n’haurà de tenir, més enllà dels discursos hippies que infantilitzen l’independentisme.
És un llibre d’aventures que introdueix i divulga una sèrie de conceptes nous i veritablement catalanocèntrics en l’independentisme. I sí, en aquest cas ho fa en la ficció. En Marc Comanegra, millor dit, els personatges de la seva novel·la, ens diuen que la independència de Catalunya és molt més que això, és molt més que la separació d’un territori d’un estat contemporani constituït: és la restitució de l’Estat Català independent que va ser anorreat pels castellans el segle XVIII.
Els personatges de la novel·la, els independentistes, es refereixen als espanyols com a “castellans”, un terme que el nacionalisme català contemporani ha recuperat per a referir-se al que fins ara anomenàvem “espanyols”. Perquè Espanya no deixa de ser, al cap i a la fi, l’extensió imperialista de Castella i cal que tots els independentistes se n’adonin.
Aquests castellans, a la novel·la, seran titllats de “colons”, un concepte que el processisme “happyflower” que hem hagut de patir fins ara no només no usa sinó que condemna. Ha estat el nou nacionalisme ferm català qui ha començat a fer servir el terme “colons”, un terme que defineix els castellans que no es volen catalanitzar, és a dir, la gran majoria.
D’altra banda, Nova Planta 2034, tal com he apuntat abans, ens dibuixa aquesta Catalunya somiada pels nacionalistes i per la qual lluitem cada dia. En Marc Comanegra, a través dels seus personatges, esmicola els tabús que ofeguen els catalans i ens impedeixen tornar a ser un poble normal. Als independentistes (suposats) de “quedar bé amb Espanya” i de “quedar bé amb els castellans de Catalunya” els esclatarà el cap si llegeixen aquesta novel·la. L’autor, fins i tot, en boca d’un dels seus personatges, ens diu com ha de ser la Catalunya independent i catalana futura. I aquí (espero que l’autor no se m’enfadi) transcric un paràgraf de la novel·la que per a mi resumeix perfectament aquesta Catalunya catalana que volem i defineix molt bé la Catalunya que no volem, és a dir, la Catalunya que els castellans i els processistes ens imposen ara:
“L’Autoritat ha iniciat un canvi de l’estructura econòmica del país. La mesura més important és que Catalunya abandona una economia basada en la construcció, el turisme massiu, la immigració desmesurada i els esdeveniments de masses. Ha estat a bastament demostrat que això no fa més que aportar pobresa als catalans i no fa més que importar mà d’obra barata del tercer món, sense donar llocs de feina als catalans, de manera que duen a Catalunya els problemes socials d’aquells països, impropis d’una societat europea. A més, fan que aquesta mà d’obra immigrada, que va venir cercant benestar i riquesa, visqui en la misèria, fins i tot pitjor que al seu país d’origen. I que no puguem integrar-la a la nostra societat perquè esdevinguin catalans plens, també en qualitat de vida. El sistema econòmic actual, el que han promogut les administracions castellanes, amb nom català o sense, tenia com a objectiu beneficiar una elit i contribuir a la desnacionalització definitiva de Catalunya. Aquest model econòmic ha estat emprat amb la voluntat d’eliminar definitivament la catalanitat.”
Altres fragments del llibre ens perfilen aquesta Catalunya ideal que volem i amb la qual, en el meu cas, i m’atreveixo a dir en el de tots els nacionalistes que llegeixin la novel·la, ens identifiquem.
És per tot això que us animo que adquiriu Nova Planta 2034, ni treva ni pau, de Marc Comanegra. És una sacsejada brutal a la indigna zona de comfort processista en la qual estan instal·lats encara tants independentistes catalans, la zona de comfort políticament correcta que no qüestiona certs dogmes, la destrucció dels quals contribuiria en gran manera a l’alliberament nacional.
L’autor, el qual té el pseudònim de Marc Comanegra, té un perfil de X que també us animo a seguir i que, al meu parer, s’ha convertit en una de les veus de la consciència nacionalista més autoritzades que corren per la xarxa.
