Avui és la diada de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Fa quatre dies era la diada de sant Jordi, també patró de la nostra Nació, i tothom se’n va recordar, tot i que el desconeixement sobre la seva figura i l’origen de la seva celebració a Catalunya és molt dèbil.
Però de la Moreneta poca gent se’n recorda. Una dona i racialitzada en aquests temps que corren hauria de ser famosa, però ves per on, la seva diada no és gaire celebrada. Deu ser una diada massa cristiana, en aquests temps anticlericals que ens ha tocat viure.
Una prova d’això que dic és que avui poques parelles catalanes posen de nom Montserrat a una filla seva. Poca devoció i encara menys patriotisme. És més guai Aitana perquè una jugadora de futbol se’n diu, o bé Ona, Noa o qualsevol altre nom ben curtet, deslocalitzat i multiculti.
Però bé, també és cert que cada cop hi ha menys Jordis, substituïts pels noms monosíl·làbics, els Mohameds i els Wilsons.
Qui se’n recorda de la Mare de Déu de Montserrat? Doncs ben poca gent. En aquest país cada cop més barrejat i més pobre culturalment, en aquest país cada vegada més lleig, més perdut, més castellà, més globalitzat, més ignorant, més brut i més descregut, tant descregut que ja no creu ni en ell mateix… qui voleu que se’n recordi d’una marededéu que, del seu cambril estant, va convertir una muntanya serrada en el centre espiritual de Catalunya?
