Els darrers dies, Manuel Delgado, antropòleg d’ideologia socialista i resident a Catalunya, el qual s’ha relacionat políticament amb la CUP i els Comuns, ha fet una sèrie de publicacions a la xarxa X (antic Twitter) en el sentit de fer una esmena a la totalitat al concepte tradicional de cultura catalana. En definitiva, un atac molt dur a allò que fins ara tothom, tant els catalans com els no catalans, havien coincidit en afirmar que era cultura catalana.
La primera de les publicacions de Delgado en aquest sentit afirmava que el catalanisme de dreta “sempre ha tingut un biaix racista, en aquest cas cultural, relatiu a la defensa de la integritat d’una imaginària “cultura catalana””. Primera referència, doncs, a que tot allò que sempre tothom havia acordat que era cultura catalana era quelcom imaginari, producte de la fantasia. Una anàlisi de tall marxista, la de l’invent de la tradició, que a Catalunya ha estat utilitzada per l’espanyolisme per esberlar els fonaments de la cultura catalana.
En la segona publicació, Delgado afirmava que:
“Jo mai he dit que no existeix la cultura catalana. He dit que n’hi ha una de pura i autèntica, que és imaginària, i una altra de real, la del conjunt de formes de viure presents i passades dels catalans. Per exemple, el ramadà és, sens dubte, cultura catalana real”.
En aquesta publicació Delgado afirma que el ramadà forma part de la cultura catalana perquè, al seu entendre, hi ha catalans que el celebren. És a dir, en primer lloc, per ell els centenars de milers de marroquins que viuen a Catalunya són catalans, de manera que dilueix el concepte de qui és català. I en segon lloc, obre les portes per a que qualsevol celebració musulmana (i, per extensió, hebrea, budista, animista, ortodoxa i protestant) sigui considerada com a integrant de la cultura catalana.
Aquestes afirmacions relativistes van en la línia de diluir la cultura catalana, per acabar transformant-la en una altra cosa que ja no serà catalana. Recordem publicacions de Basha Changue de la CUP dient que al catalanisme li molesta “la disputa de la catalanitat” i afirmant que els immigrants i els seus descendents a Catalunya “no ens mutilarem culturalment” perquè “el model d’integració i assimilació funcionava amb els nostres pares […] però no funciona amb nosaltres, les següents generacions”. És a dir, que les fills de la immigració no s’han d’integrar a la cultura catalana sinó que han de mantenir els trets culturals dels seus pares. Un discurs de dissolució de la catalanitat no molt llunyà del de Pere Aragonès, d’ERC, que, tot adreçant-se als marroquins que viuen aquí els va dir: “No cal que us integreu a Catalunya. Sou Catalunya”.
