Els catalans hem tingut durant molts anys una admiració, de vegades no prou justificada, vers Irlanda. L’irlandès és un poble que sempre ha lluitat per la seva llibertat enfront del jou anglès i britànic, fins que va aconseguir la independència de bona part del seu territori a començaments del segle XX. Els films sobre la independència i sobre l’IRA han romantitzat Irlanda en l’imaginari de molts catalans. Però aquesta Irlanda dels films “Michael Collins” o “En el nom del pare” era una Irlanda sense immigració, on tots els habitants d’Irlanda eren irlandesos i els únics estrangers que hi havia eren els colons britànics.
Les darreres dècades Irlanda, en aquest sentit, ha canviat com un mitjó. El gran creixement econòmic de la república irlandesa de principis del segle XXI va atreure desenes de milers d’estrangers a l’illa, però ha estat els darrers anys quan han arribat immigrants il·legals i milers de sol·licitants d’asil.
Si antigament el lema “Irlanda pels irlandesos” era un lema del Sinn Féin que significava que Irlanda havia de ser regida pels irlandesos, no pas pels ocupants anglesos, ara aquest lema es torna a fer servir enfront d’una immigració massiva que espanta molts irlandesos en el sentit que creuen que deforma el país i augmenta exponencialment la inseguretat.
El sentiment anti-immigració a Irlanda s’ha anat estenent els darrers anys a mesura que el nombre d’immigrants creixia i sobretot quan aquesta immigració s’ha anat degradant i ha començat a crear problemes d’inseguretat que han de patir els irlandesos. Moltes dones irlandeses declaren que prefereixen no sortir soles de nit perquè els carrers són plens de “persones masculines estrangeres sense control”. Les darreres enquestes han apuntat al fet que la majoria d’irlandesos és favorable a un control de la immigració molt més estricte.
A partir del 2022 van començar a sorgir moviments de protesta contra la immigració descontrolada arreu d’Irlanda amb lemes com “Irlanda està plena”, que criticaven el govern irlandès de Leo Varadkar, del partit Fine Gael, de centre-dreta liberal, que ha permès la vinguda a l’illa celta de milers d’immigrants il·legals i sol·licitants d’asil que han arribat a fer augmentar en molt poc temps un 20% la població de determinats municipis. Les protestes també són anti-UE, una instància superior que, segons els antiimigracionistes, redueix la sobirania d’Irlanda. Les ires dels manifestants també apunten el Sinn Féin, que de ser un partit nacionalista s’ha transformat en favorable a la immigració que està rebent Irlanda. Això ha fet que molts militants hagin abandonat el Sinn Féin, tot titllant el partit de “traïdor”.
Tot plegat va esclatar el 23 de novembre de 2023 quan un algerià, Riad Bouchaker, va atacar a ganivetades un grup de persones que eren a la porta d’una escola a Dublin. Dos adults i tres infants van resultar ferits com a conseqüència de l’agressió. Llavors centenars d’irlandesos van sortir al carrer per protestar per l’atac. Les protestes van derivar en actes de violència tota la nit.
D’aleshores ençà s’han organitzat moltes marxes arreu del país contra l’allau immigratòria que viu el país. Les marxes van encapçalades per moltes banderes nacionals irlandeses i són l’escenari de crits contra el govern.
Ben Scallan, un periodista de Gript, un mitjà de comunicació oposat al govern progressista irlandès, diu que el govern de Leo Varadkar “està principalment preocupat per semblar un país modern” i per això encoratja l’arribada de més immigrants a Irlanda. En aquest sentit, Scallan afirma que el govern varadkar admira “els països escandinaus com Suècia, països molt progressistes, que estan molt de moda”. Scallan afirma estar desconcertat per aquesta postura governamental que, segons ell, la única cosa que fa és repetir els errors dels altres països europeus que han augmentat la immigració massiva, sense tenir en compte la opinió pública irlandesa, partidària d’aturar la immigració. “Sembla que haver presenciat el fracàs d’aquesta política [favorable a la immigració] a països com Suècia, Alemanya i França” no ha fet canviar de posició el govern irlandès, segons Ben Scallan.
Sembla, doncs, que la versió de Scallan no s’allunya gaire de la realitat, perquè el govern irlandès, lluny d’escoltar la opinió pública del seu país diu que vol abordar els problemes relacionats amb la immigració amb lleis més dures per a castigar els qui s’oposen a l’arribada de més estrangers, titllant-los de propagadors de “discursos d’odi”.
