L’actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha comunicat que encapçalarà la llista del Partit Popular Europeu (PPE) a les eleccions europees que se celebraran el juny de 2024.
Dirigirà així la campanya amb què els populars pretenen guanyar la majoria al Parlament Europeu. La votació, però, ha estat envoltada de discussions, misteris i grans absències, amb un resultat carregat de controvèrsia que Von der Leyen ha celebrat sense fer cas de les crítiques rebudes.
S’havien d’emetre 801 vots, un per cada un dels 801 delegats dels Partits Populars de cada estat membre de la Unió Europea que s’han reunit per escollir la cap de llista. Els resultats han estat de 400 vots a favor, 89 en contra i 312 vots no emesos.
La suma, per tant, de vots en contra i vots no emesos suma 401, un delegat més que els que han confiat en Von der Leyen. Tot i això, fonts del PPE no han explicat com és que 312 delegats no han fet valdre el seu dret a vot. Tot i l’aparent poc suport de què gaudeix l’alemanya, era l’única candidata que s’havia presentat i, per tant, la seva victòria estava prou assumida dins del PPE.
Les crítiques no han trigat a arribar, el primer ha estat Éric Ciotti, president del partit polític francès “Les Républicains” que és membre del PPE. Ha acusat Von der Leyen de dirigir un “gir tecnocràtic” al PPE que ha allunyat els europeus del Partit Popular Europeu, i ha comunicat que cap dels seus delegats ha anat a votar.
Per altra banda, dels 3 partits eslovens que formen part de la família Popular Europea, només un, Nova Eslovènia (NSi), ha expressat el seu suport per l’alemanya. Els delegats dels altres dos partits; el Partit Democràtic Eslovè (SDS) i el Partit Popular Eslovè (SLS), han dit que Von der Leyen els sembla una líder “dèbil” que no pot conduir 4 anys més els populars.
Qui és Ursula von der Leyen?
Ursula Gertrud Von der Leyen va néixer a Bèlgica l’any 1958, essent soltera, però, es deia Ursula Albrecht, un cognom propi de l’aristocràcia germànica, concretament de la ciutat de Hannover.
L’historial familiar no es queda gens curt. El re-rebesavi d’Ursula era el Canceller del Regne de Hannover, el rebesavi va finançar i impulsar l’Expedició del Pol Nord. El besavi va posar els ulls en el comerç de cotó i així va ser com Carl Albrecht es va convertir en gran tenidor de camps de cotó a l’estat de Carolina del Sud, casant-se amb Mary Ladson Robertson, emparentada amb Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units.
El pare d’Ursula, Ernst Albrecht va ser president de la Baixa Saxònia, i més tard un dels primers treballadors que va tenir la UE. Treballava a la Comissió Europea, i per això la jove Ursula es va familiaritzar molt ràpidament amb el funcionament polític de la Unió, especialment el de la Comissió, òrgan que presideix.
Von der Leyen va començar a estudiar economia a la universitat de Göttingen l’any 1997, l’any següent però va haver de marxar a Anglaterra sota amenaça de mort per part d’un grup terrorista d’extrema esquerra, la Facció de l’Exèrcit Roig. Va acabar economia a la prestigiosa London School of Economics. L’any 1980 va tornar a Hannover on, durant 7 anys va estudiar medicina. En acabar medicina va entrar a militar activament a la CDU, ascendint ràpidament fins a esdevenir, l’any 2005 la ministra d’Assumptes Familiars i Joventut del Govern Alemany presidit per Angela Merkel. L’any 2009 va passar a dirigir l’important Ministeri de Treball i Assumptes Socials, fins a l’any 2013 que va assumir la direcció del Ministeri de Defensa alemany.
El 2 de juliol de 2019 va substituir Jean-Claude Juncker com a presidenta de la Comissió Europea, càrrec que encara avui en dia ostenta.
El discurs de la candidata
Von der Leyen ha llistat la guerra entre Ucraïna i Rússia, la crisi humanitària a Gaza, la inestabilitat del Pròxim Orient i l’ascensió de la Xina com els desafiaments que hauran d’afrontar els 27 estats membres de la UE. “La nostra Europa pacífica i unida està sent desafiada com mai per populistes, nacionalistes i demagogs” ha proclamat Von der Leyen. Com a solució ha promès fer avançar l’economia de la UE, reprimint els contrabandistes que fan entrar la immigració irregular cap a dins el bloc. A més, ha afirmat que cal reforçar la competitivitat de les empreses europees, així com posar-se al costat dels agricultors.
El discurs ha conclòs amb promeses de més ajuda financera i militar a Ucraïna, així com amb tres rotundes paraules; “prosperitat, seguretat i democràcia”.
