El municipi de Santa Pau ha començat una campanya de recollida de diners a través del micromecenatge impulsada pel seu ajuntament i per l’Associació d’Amics de Santa Pau amb l’objectiu de comprar el castell que hi ha al poble, rehabilitar-lo, ja que es troba en greu risc d’enrunament, i convertir-lo en un memorial de les víctimes del nazisme. Els organitzadors s’han posat com a objectiu aconseguir 100.000 el mes d’abril i 500.000 al mes de juny.
Per donar a conèixer aquesta campanya, entre d’altres mitjans, han obert un compte de X i han publicat un vídeo per donar suport a la iniciativa en el qual hi han col·laborat personatges com ara els periodistes Toni Soler i Clàudia Pujol, el fotoperiodista Jordi Borràs o l’ex-tennista Tommy Robredo.
Un museu sobre les víctimes del nazisme al parc natural de la zona volcànica de la Garroxa?
La campanya de compra del castell ha generat una certa polèmica a les xarxes. Molts usuaris han criticat que no s’aprofiti la ocasió per implementar-hi un projecte museogràfic arrelat al territori, a la història de la Garrotxa i han assegurat que un museu sobre les víctimes del nazisme al parc natural de la zona volcànica hi serà totalment descontextualitzat. Així, diversos usuaris han assenyalat que s’hi podria fer un museu dedicat als remences i les seves revoltes, un fenomen molt relacionat amb la comarca, i més tenint en compte que no hi ha cap museu a Catalunya dedicat a la memòria d’aquests pagesos del segle XV català que es van revoltar contra els mals usos dels senyors feudals.
Altres usuaris han parlat de la idoneïtat de fer-hi un museu sobre l’expansió de Catalunya per la Mediterrània. Aquesta idea es basa en el fet que, en època medieval, els barons de Santa Pau, propietaris ancestrals del castell, van tenir un paper preeminent en les conquestes catalanes a la Mediterrània medieval. Per exemple, Ponç IV de Santa Pau fou almirall de l’esquadra catalana a Sardenya, on fou nomenat veguer de Càller a mitjans del segle XIV.
Tanmateix, sembla que l’ajuntament d’ERC de Santa Pau, encapçalat per la batllessa Cristina Capó, té molt clar que el museu que hi ha d’anar ha de ser, tant sí com no, sobre les víctimes del nazisme, un fenomen que no té cap mena de relació amb la cultura i la història de la Garrotxa.
El castell va estar ocupat per una comunitat de monges dominiques entre 1858 i 1968 i a principis de la dècada del 2000 ja es va pensar en diversos usos que podria tenir. Van sorgir diverses idees com ara fer-hi un museu, un saló de banquets o un hotel de luxe.
Polèmiques, plets judicials i projectes no realitzats
A principis de 2011 la batllessa de Santa Pau, Esther Badosa, de CiU -i curiosament ara presidenta d’Amics de Santa Pau i una de les promotores de la campanya- va signar amb la llavors propietària del castell, Milagros de Sarriera, marquesa d’Argençola, un document de cessió a l’ajuntament. Segons la batllessa, Esther Badosa, ben aviat havien de començar les obres de consolidació de l’estructura i l’adequació de la planta baixa. En el termini de sis anys el castell ja havia de ser visitable. Al final, no es va dur a terme res de tot això.
D’altra banda, cal recordar que l’any 2018 el jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona va sentenciar que l’ajuntament de Santa Pau, en aquell moment també governat per ERC, en la persona de l’aleshores batlle, Pep Companys, havia de pagar 55.308 euros de la factura del projecte de rehabilitació del castell, factura emesa per l’arquitecte Juan José Espinós. La sentència també detalla que l’ajuntament s’havia de fer càrrec dels interessos en la demora del pagament i dels costos del procés judicial. L’ajuntament va recórrer la sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
