La llei d’universalitat i el context en el qual s’impulsa
La llei d’universalitat que vol aprovar la ministra de Sanidad concediria l’accés als serveis de sanitat pública als migrants sense empadronar. Aquesta llei ha estat una reacció davant les mesures que ha endegat l’ajuntament de Ripoll i concretament la seva batllessa Sílvia Orriols.
El govern municipal de Ripoll va demorar l’empadronament d’immigrants, la qual cosa dificulta el seu accés a la targeta sanitària. Les causes d’aquesta demora, segons va explicar Orriols i el seu partit Aliança Catalana, foren que “no empadronarien a immigrants sense papers”.
No obstant això, l’article 15 de la Constitució Espanyola esmenta i obliga a tots els ciutadans de l’estat espanyol a inscriure’s al padró del municipi on resideixin. Per fer-ho, l’ajuntament ha de col·laborar en el seu empadronament.
Així, l’única arma de què disposava l’ajuntament de Ripoll era la de demorar el procediment d’empadronament dels sol·licitants, que s’ha de realitzar amb un temps màxim de 3 mesos.
Per tot això i posant en entredit l’autoritat dels governs municipals d’arreu de l’estat espanyol, la ministra García defensa que la norma “és essencial per una qüestió de salut pública i per justícia social».
Les declaracions fil per randa de la ministra Mónica García
«Si la sanitat pública és el pilar essencial de l’Estat del benestar, la universalitat és el seu motor. Un motor que impulsa la igualtat i la cohesió social del nostre país. És essencial per una qüestió de salut pública, per eficiència del sistema sanitari i per justícia social».
Aquestes han estat les paraules de la ministra de Sanitat en la seva primera compareixença davant del Congrés. En aquesta ha desgranat el conjunt de lleis, plans i estratègies que preveu aprovar per recuperar l’esmentat «orgull per la sanitat pública». Ha comunicat també que vol adaptar el sistema sanitari als reptes del segle XXI.
García ha assegurat que la llei de universalitat serà una de les seves «prioritats». Quan el PP va aprovar la reforma del 2012 va deixar fora de l’empar sanitari als immigrants irregulars i va obligar els metges a no complir amb el Codi Deontològic. La ministra vol revertir la situació amb una nova norma que «garanteixi la cobertura universal, equitativa i de qualitat per a cada persona al nostre país».
El primer intent de promulgació de la llei d’universalitat
L’any 2018 el Gobierno va intentar revertir la retallada duta a terme pel PP implantant una norma que indica que els immigrants il·legals necessiten un informe dels serveis socials per entrar al sistema sanitari.
La regla del nou executiu del PSOE va permetre en el seu moment a comunitats i ajuntaments, com el de Ripoll, imposar mesos d’espera.
Aquesta situació ha facilitat que en els primers nou mesos del 2023 s’hagin produït 17.000 casos de «barreres» a la sanitat pública. Aquestes «barreres» haurien afectat a 8.809 persones, segons ha documentat Metges del Món.
Aquest balanç inclouria a 186 menors, 85 embarassades i 202 casos de facturació en urgències. García ha destacat aquestes xifres en la seva compareixença com a argument per assegurar que l’exclusió és «inadmissible i cruel».
