De vegades, sembla que les coses són complicades i difícils de negociar, però quan tot ha passat t’adones que sempre es tracta d’una nova operació de màrqueting-brossa, del màrqueting del venedor d’elixir de l’Oest.
El dia 10 de gener, a les 15:00 h s’havia de votar l’anomenada llei òmnibus. Mala hora pels telenotícies, perquè qualsevol medalla guanyada per JxC tindria temps de ser tapada al TN nit per qualsevol collonada del govern o del partit del govern, o també donaria temps a què el PSOE concretés els “detalls” del pacte i a les 21:00 h al TN ja seria publicat i esborrat.
Els juntaires van estirar el suspens tot el que van poder, amagant-se al Congrés dels periodistes sense concretar que era el que havien votat.
Necessitaven ser els reis del TN nit, i que l’endemà al matí la Tv3 els dediqués una estoneta de glòria.
En aquestes coses succeeix quelcom semblant en l’àmbit publicitari; que a les nits electorals, on no guanya publicitàriament qui guanya les eleccions, sinó qui donen com a guanyador en l’enquesta a les vuit del vespre. O com succeeix en les enquestes, que en mans del govern són simple aplicació de propaganda i de direccionalment de vot.
Repassem els fets posteriors: 10/06 21:00 h el TN de TV3 anuncia que JxC li ha arrencat al PSOE, a canvi de l’abstenció, segons una nota de premsa enviada per la formació a TV3:
– la supressió l’article de la llei d’enjudiciament civil que, a parer seu, posava en perill l’amnistia.
– la delegació integral de les competències d’Immigració a la Generalitat
– la publicació immediata de les balances fiscals.
– l’IVA 0% a l’oli perquè passi a ser aliment essencial amb un IVA del 0%, en comptes del 5% actual.
– la reforma de la llei de societats de capital per facilitar que les empreses puguin tornar a Catalunya.
– l’augment del pressupost previst per a la digitalització de l’administració de Justícia, que passa d’1,2 milions a 6,2 milions.
– l’assumpció per part de l’Estat de «la totalitat del cost sobre els descomptes i les bonificacions del preu del transport públic», que fins ara es repartien en un 30% l’Estat i un 20% les comunitats.
Aquesta nota de premsa propicia que les figures de Junts passin el matí del dia 11 per ràdios i TV explicant l’acord.
De bon matí, la presidenta Laura Borràs afirma a Tv3, davant de Mónica Oltra, que: «No arribem a cap compromís si no és signat i rubricat. «. A l’hora de la veritat, pel que sembla, l’únic document escrit és la nota de premsa enviada per ells a Tv3.
Jordi Turull afirma al programa d’ Ustrell: «Gràcies a aquest acord, la Generalitat de Catalunya podrà fer una gestió integral en matèria d’immigració, amb capacitat de decisió en qüestions com els fluxos migratoris o les polítiques d’integració i llengua.»
Com si fins ara l’acollida i la integració es fes en castellà per alguna llei de Madrid que desconeixem, no per la pròpia negligència de les administracions catalanes.
i ja finalment, la diputada Míriam Nogueras, a RAC1, afirma que «s’ha hagut d’arribar a una situació límit perquè s’entengués que Junts no donem els nostres vots a canvi de res»
De res no, ho han fet a canvi d’un dia sencer de publicitat gratuïta als mitjans, perquè ai dia seguent, 11 de gener, surt el PSOE i diu que «nanay del Paraguay».
– Que les balances fiscals cadascú que se les miri al web d’hisenda
– Que la bonificació del transport, Madrid pagarà la seva part, però no el 20% que pagaven les comunitats.
– Que el traspàs de competències integral en immigració es farà a través d’una llei orgànica, però aclareix que no requerirà cap canvi constitucional. O sigui que no serà traspàs ni integral sinó una delegació d’algunes funcions.
I per què tant de pa amb el tema immigració per a tan poc de formatge? Doncs perquè els de Junts han detectat que el seu electoral s’està movent cap a posicions menys wokes i més racionals en el tema immigració, i havien de donar un cop d’efecte gatopardià per aparentar que tot canviava en aquest tema sense que realment canviï res.
Perquè demanar gestionar un tema, sense explicar com de diferent el gestionaràs és entabanar l’electorat. I al senyor Turull i al flautista de Waterloo els importa un rave si pel camí fan bocins la imatge de Miriam Nogueras i Laura Borràs, perquè deuen pensar que un dia de tele prou s’ho val.
I perquè si no es té una idea diferent de com ha de ser la gestió de la immigració a Catalunya, tot es veurà reduït a aconseguir més calés per la «repartidora» de la Conselleria de Benestar Social amb el mateix criteri que fins ara.
I finalment, per a recordar moments de gloria televisiva dels juntaires pel que fa a com Junts negociaria amb Madrid, és bo de recordar les paraules de Puigdemont del 5-09-2023 reclamant al PSOE «un acord històric, un compromís històric, inèdit des del 1714, si vol aconseguir la investidura de Pedro Sánchez, com a condicions prèvies per a la negociació: el reconeixement de la legitimitat democràtica de l’independentisme, una amnistia que es remunti als fets del 9-N del 2014 i «l’abandonament permanent de la via judicial i la creació d’un mecanisme de control i verificació dels acords».
