Letònia demana a residents russos que aprenguin la llengua nacional o se’n vagin

Una llei aprovada pel Parlament de Letònia demanava a uns 20.000 residents no-ciutadans amb ciutadania russa que aprovin el nivell A2 de llengua letona abans del primer de setembre de 2023 per tal de poder continuar vivint al país sense ser expulsats cap a Rússia.

S’ha endarrerit la data límit al 30 de novembre. Aquest gener, les autoritats letones han avisat un miler de residents no-ciutadans que regularitzin la seva situació o se’n vagin del país al cop de dues setmanes. Tenen l’opció de demanar un permís de residència provisional de dos anys, que els deixa més temps per a poder aprovar l’examen de letó.

L’estatut de resident no-ciutadà és una categòria jurídica sui generis creada a Letònia i Estònia arran de les independències respectives, el 1991. La ciutadania letona va ser concedida automàticament a tothom que la tenia abans del 17 de juny de 1940 (data de l’annexió soviètica) i als seus descendents, mentre que els altres, descendents de colons majoritàriament russos implantats a partir d’Stalin i russòfons monolingües, l’havien de demanar expressament i d’aprovar un examen de llengua letona per poder-ne gaudir. D’ençà llavors, alguns no-ciutadans han demanat obtingut la ciutadania russa sense renunciar a la condició de resident no-ciutadà, que fins fa poc els permetia romandre a Letònia.

Els residents no-ciutadans, doncs, són els descendents de colons que no han aprovat –o senzillament no han passat mai– l’examen de letó, amb què tenen permís de residència permanent però no tenen dret a vot ni tampoc poden exercir cap càrrec públic, mentre que poden viatjar lliurament tant pels països de l’espai Schengen com també a Rússia (sense menester de visa). Avui dia, un quart de la població de Letònia és de família russa o russòfona, entre els quals poc més de la meitat tenen ciutadania letona.

La recent invasió d’Ucraïna va desvetllar entre els letons la por que Rússia vingués a “defensar” els colons russòfons de Letònia, com ja va ser la justificació de Putin.

Moscou denuncia una mesura “inhumana” i “discriminatòria”, mentre que l’opinió pública letona majoritària és que els residents no-ciutadans n’han tingut prou amb 30 anys d’ençà la independència per a aprendre la llengua nacional.